Al límit. La qualitat, quantitat i repercussió de les trobades que es fan a Fira de Girona comença a ser preocupant. La crisi és obvi que ha provocat una davallada important i hi ha certàmens que ja no es poden celebrar amb la despesa que els feia atractius per al gran públic. Però és difícil d'explicar que ara mateix, en un escenari econòmic millor que el 2011, el nombre d'expositors es redueixi, que vagin minvant els sectors i que fins i tot desapareguin trobades que han aguantat el pitjor de la crisi. La gestió del govern de Convergència -Generalitat, Diputació i Ajuntament- deixa molt a desitjar. I això que Puigdemont augurava un futur tan brillant per a la Fira que va anunciar que el palau es traslladaria a l'estació de mercaderies. Els papers ho aguanten tot. La realitat és que fins i tot la Cambra de Comerç ha deixat de reivindicar la Fira de Girona com un espai d'incentius per a les empreses. Almenys durant 20 anys, l'època Hostench, era un espai de trobada de l'economia real gironina. Aquesta limitació territorial era "prova de la manca d'ambició", deien els que ara l'estan enfonsant. I per això ells no presenten ni els balanços de cada fira. Perquè ningú els pugui passar comptes.
