El dimecres 5 d'octubre, en el debat sobre política general, el Molt Honorable Carles Puigdemont, president de la Generalitat, donava compte del treball emprès en nou mesos de legislatura. En la seva intervenció, amb molta barra o, en boca seva, "amb mirada llarga", s'apropiava de la tasca dels seus antecessors (inclosos els dels tripartits) per exhibir el triomfalisme obscè d'una bona gestió, però sense abandonar el victimisme paranoic de culpar el Govern central d'allò que va malament.
El president anunciava, dividits en deu apartats, un reguitzell de bons propòsits per al futur i, al final apareixia una visió d'una Catalunya que camina cap a la independència. "Som en un moment transcendental de la nostra història... i el futur de Catalunya l'han de decidir tots els catalans i catalanes amb el seu vot, pel nostre bé i pel dels nostres fills". Retòrica pura i dura.
Anem als fets. El Parlament de Catalunya, celebrades vint-i-cinc sessions en aquesta XI legislatura, només ha aprovat una llei de pròrroga de les funcions de l'Institut Cultural de les Empreses Culturals (ICEC), i quatre decrets llei sobre l'increment retributiu de l'1% als empleats públics, el retorn d'una misèrrima part de la paga extra del desembre del 2012, unes mesures en matèria de contrac?tació pública i la modificació de les sec?cions de crèdit de les cooperatives.
Atès el magre bagatge legislatiu, és evident que no existeix una majoria sòlida que permeti aprovar lleis fonamentals com va passar amb els pressupostos per al 2016. Per tant, és un Parlament en estat catatònic, sotmès a les exigències de la CUP que paralitza qualsevol iniciativa legislativa.
Aleshores, a què es dedica la cambra que representa el poble de Catalunya? Doncs, fins al moment, ha aprovat mocions, resolucions i ha controlat l'acció política mitjançant preguntes al president i al Govern. Ara bé, l'activitat parlamentària està pràcticament condicionada pel "procés".
Tant és així que, com en un joc de mans, s'ha alterat el "full de ruta" de la Resolució 1/XI, del 9 de novembre de 2015, que reclamava "l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana" i que excloïa qualsevol referèndum excepte per ratificar la futura constitució d'una Catalunya independent.
Ara s'ha aprovat una resolució que insta el govern "a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard, el setembre de 2017 amb una pregunta clara i de resposta binària". És a dir, una consulta unilateral i vinculant que no deixa marge per negociar amb qui no combregui amb l'independentisme. Malament rai!
Quin fer i desfer més extravagant!
