Dotze d'octubre. Al matí he anat al gimnàs -ben obert-, i de camí a la feina (sí, els periodistes treballem aquest dia, igual que infermers, bombers i tants altres) m'he trobat amb moltes botigues obertes (la gran majoria, s'ha d'admetre, franquícies). Per no parlar de bars i restaurants, que tenien les terrasses tan plenes de turistes com qualsevol dia feiner. Vist aquest panorama, encara sembla més desproporcionada i ridícula la prohibició judicial d'obrir l'Ajuntament de Badalona, especialment quan ja fa cinc anys que diversos consistoris obren en aquesta data sense que s'hagin registrat incidents. I molt menys puc entendre la celeritat de la justícia en aquest cas, quan per la majoria d'altres qüestions és tan lenta. No veig que permetre als empleats anar a treballar un festiu provoqui cap dany irreversible a la societat, com a mi, sincerament, tampoc m'importaria que algú anés a treballar l'11 de setembre si li ve de gust. Aquestes celebracions no es poden imposar. Al final, l'únic que han aconseguit és que molta gent tingui més ganes de treballar el 12 d'octubre de l'any vinent (perquè no, crec que encara no serem independents) i que pensem que, realment, l'Estat té molt poca feina.
