Vostès no ho deuen saber entre altres coses perquè no tenen cap obligació de llegir-se les actes de les sessions del Parlament de Catalunya però, si per un d'aquells rampells que tots tenim ho fessin, s'adonarien de l'allau de mocions i proposicions no de llei que s'aproven amb una quantitat de barbaritats que fa basarda. No els citaré ara els feixucs continguts d'aquestes mocions, només els diré que van en contra de tot allò que pot semblar desenvolupament industrial, desenvolupament econòmic, serveis i infraestructures essencials o organitzacions que transmeten i defensen valors, per citar-ne tres casos.
Dit d'una altra manera, tenim un Parlament on es deixa jugar a fer de diputats a una colla de gent que fins fa quatre dies vivien instal·lats permanentment darrere d'una pancarta i que ara es dediquen a traslladar en seu parlamentària allò que només eren eslògans i consignes. I mentrestant aquells que semblaven polítics una mica més seriosos, com que no sumen ni per decidir comprar un bolígraf, els deixen fer tot el que volen, sense tenir en compte que una simple frase pot comprometre inversions, llocs de treball o desenvolupament i qualitat de vida per al nostre país. Tant se val, l'anomenat procés està per damunt de tot i no vindrà de posar en risc allò que veritablement ens pot consolidar com un país viable: l'economia, les infraestructures i els valors que el fan possible.
Per sort les mocions aprovades pel nostre Parlament tenen el mateix valor que els mocadors de paper i a més caduquen amb cada legislatura. El veritable problema és que s'està malcriant i consentint una fornada de polítics que s'ha acostumat molt ràpidament a la comoditat de la poltrona i que ha descobert que és més còmode aprovar mocions a la contra que passar fred o calor cridant al carrer sense que ningú t'escolti.
