Suposo que algun lector ja deu haver associat el títol d'aquest comentari amb la poc afortunada frase d'un alt càrrec del PP, amb funcions de sotssecretari general de comunicació del seu partit, que va voler tirar pilotes fora quan se li va preguntar per una informació publicada per un diari madrileny en la qual s'havia dit que presumptament el seu partit havia produït anys enrere unes presentacions en Power Point en les quals entrenava els seus responsables de campanya sobre com esquivar certes obligacions relacionades amb el finançament del partit i de les seves campanyes electorals.
Va dir, el relativament jove -35 anys d'edat- militant i dirigent del PP, que quan allò va succeir ell estudiava COU. No va afegir, que jo sàpiga, si ja llavors era integrant del grup de joves del PP encara que el que sí diu la seva biografia és que des del 2005 i fins al 2013 en va ser president de les Noves Gene?racions del Partit Popular de Madrid. Aquesta dada no és que tingui gaire importància respecte del fons de l'assumpte, encara que sí de la forma.
I més si es té en compte el currículum d'aquest polític que ha ocupat diferents càrrecs. Segons he pogut llegir, és advocat i economista col·legiat a Madrid, llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, llicenciat en Administració i direcció d'empreses per la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid i està en possessió d'un màster en Dret Administratiu per la mateixa universitat. En la seva biografia també es pot llegir que va ampliar la seva formació acadèmica amb el Certificat d'Estudis Legislatius del Government Affairs Institute de la Universitat de Georgetown (Washington DC) i el Programa Executiu DGP de l'Escola de Govern John F. Kennedy (Universitat de Harvard). I, per si no fos suficient, també va passar pel Programa Superior de Gestió Pública de l'IESE (Universitat de Navarra), el Programa de Gestió Parlamentària de la IE Business School, el Programa en Emprenedoria i Innovació de la Deusto Business School (Universitat de Deusto) i el Curs de Mercats Financers de l'IEB (Universitat Complutense de Madrid). I, per si això no és molt, és non-resident fellow de la School of Advanced International Studies (SAIS) de la Universitat Johns Hopkins i ha estat visiting professor del Global Leadership and Competitiveness Program de la Universitat de Georgetown.
A la vista de tan ampli historial acadèmic, la veritat és que un no entén com va tenir temps per entrar en política a través de les Noves Generacions del PP. Però el fet de tenir un CV replet de títols, certificats i diplomes no sempre és garantia d'habilitat directiva, com s'ha vist en més d'una ocasió. Amb tanta formació nacional i internacional, el sotssecretari general de comunicació del PP no va saber afrontar d'una manera menys pobra la situació en la qual es va trobar quan li van preguntar sobre aquell Power Point? O potser es va tractar d'un ?menyspreu més. En comptes de respondre d'una manera mínimament seriosa, va sortir per la tangent al·legant que ell llavors feia COU. Per descomptat que com a excusa va funcionar. Però el quid de la qüestió no és donar una excusa sinó una resposta coherent. I per ventura és coherent no assumir solidàriament aquesta o qualsevol altra possible responsabilitat que afecti al partit en el qual milita i de la direcció actual del qual forma part?
Hi haurà opinions per a tots els gustos, i òbviament els militants i simpatitzants del PP l'empararan. Al meu entendre hauria d'haver ofert una resposta intel·ligent i que no deixés en mal lloc el seu partit, en desentendre's del que els llavors dirigents -els seus antecessors, alguns dels quals són els seus companys de files ara- van fer o van deixar de fer.
Que ell fos un jove estudiant de COU quan -segons el diari denunciant- sembla ser que es van produir les irregularitats documentades en el Power Point no l'eximeix de formar part de la trajectòria i dels actes -bons i dolents- del seu partit. I ficant el cap sota l'ala no va fer sinó afegir una fatxenderia més a la trajectòria d'un partit que com més escàndols li sorgeixen menys sembla importar-li a la majoria dels votants espanyols.
Per una altra banda, hi ha un aspecte que val la pena destacar pel fet que aquest personatge ocupa en el seu partit un càrrec relacionat amb la comunicació. En el sector privat real -no el privatitzat o el de les empreses que col·loquen polítics beneficiats per les portes giratòries- dubto que un respon?sable de comunicació hagués pogut respondre així, salvant la seva pell però no la imatge de l'organització de la qual forma part.
Jo no vaig fer COU, com és evident, sinó Preu, el qual vaig acabar al maig del 68 i vaig entrar a la Universitat de Barcelona al setembre del mateix any. Uns mesos durs, socialment molt conflictius a les universitats de mig món. Espanya era una dictadura i no hi havia llibertat de premsa. I la majoria dels estudiants -cadascú és lliure i té dret a ser com és- també eren asèptics social i políticament. Però ni llavors ni ara l'haver estat jove i estudiant no hauria de ser usat com a excusa per sortir per la tangent.
