Recordo que quan jo era petit i estudiava el batxiller al col·legi Germans Maristes ubicat darrere la Catedral de Girona, en sortir al migdia i acabat de baixar les escales del nucli antic, a la cruïlla dels Quatre Cantons un home hi venia diaris al bell mig de la voravia, els feixos amuntegats a terra. Així mateix recordo el popular "Carota", que cada dia de bon matí, dipositava els seus feixos de diaris sobre la freda vorera del Pont de Pedra, tot just davant de "can Boué dels ganivets". En aquella època tal vegada eren els dos homes més ben informats de la ciutat dels quatre rius. De viva veu informaven els vianants, al rovell de l'ou del carrer, de les notícies més transcendentals i curioses del dia, engrescant-los a comprar algun diari. A ple aire, sota el sol, la pluja i la neu, foren els sacrificats peons de la cultura, que ens animaren a llegir. Foren els antecessors dels futurs quiosquers, que, a sopluig de la pluja, sota una senzilla xapa, continuaren aquest servei públic en favor de la cultura del poble.
Passats els anys els quioscos gironins es van modernitzar en la seva aparença, però sempre han estat al rovell de l'ou del carrer, de la voravia o en un racó d'una plaça, per on passa la gent. En el quiosc de la plaça Catalunya, de la plaça Independència i de la Gran Via Jaume I els quiosquers d'abans i els que, malgrat aquesta estranya i perllongada crisi, s'han arriscat a continuar amb aquest imprescindible servei públic de la cultura popular, sempre han sigut i continuen essent el fidel amic del barri que ens informa del temps que avui farà, de les notícies més importants de la jornada, ens aconsella les novetats literàries amb format assequible, reparteix xutxes i cromos als nostres infants mentre els anima a llegir mitjançant els divertits còmics, informa els turistes dels monuments més emblemàtics de la ciutat, i, àdhuc escolten amb atenció els nostres comentaris, queixes i opinions, i, amb el temps les nostres dèries i neguits -són els psicòlegs públics de la gent del barri-. Els quioscos han estat i han de continuar essent, si els deixen els governants municipals, les institucions culturals més a l'abast de la gent del barri. Els seus atapeïts aparadors reflecteixen l'autenticitat i el batec del barri.
Avui estic d'allò més trist. No fa pas gaire que un d'aquests quioscos històrics gironins ha mort: el del barri del Mercadal, a la Gran Via Jaume I. I a més de trist estic indignat, perquè no ho ha fet per mort natural, com el de la plaça Catalunya, que va morir per voluntat dels seus propietaris, sinó que ha estat forçat a morir pels actuals gestors polítics de l'Ajuntament gironí. I a més la meva indignació és màxima perquè l'han forçat a desaparèixer per tal que els automobilistes no donin massa volta per accedir a un pàrquing privat i de pagament que hi ha al costat.
És curiós i sorprenent de quina manera l'actual equip de govern municipal gironí entén l'interès general dels ciutadans. Sóc del parer que han pres una decisió equivocada per ser del tot contrària al sentit comú, a les benvolgudes tradicions i a la voluntat de molts ciutadans gironins -1.800 persones han signat perquè no s'enderroqués aquest quiosc històric gironí-. Després de trenta-cinc anys l'Ajuntament s'adona que fa nosa! La regidora Maria Àngels Planas va intentar convèncer els representants de l'Associació de veïns enviant el missatge que el matrimoni propietari es jubilava, la qual cosa ha estat una veritat a mitges perquè el seu fill Joan Dabau se'n va fer càrrec i és qui ha lluitat fins al final, i el regidor Joan Alcalà ha intentat convèncer els ciutadans de tota la ciutat dient que les notícies ja les tenim cada dia als mòbils -que no cal que anem al quiosc a comprar el diari, vaja!-. Que els automobilistes no han de donar tanta volta per entrar al pàrquing (privat i de pagament). Que el quiosc és el causant de tants accidents de trànsit que s'han produït en els darrers temps (quan han tret els contenidors han deixat d'haver-hi accidents).
Diuen que rectificar és de savis. Jo no sé si els actuals gestors polítics de l'Ajuntament gironí són savis o no ho són, però estan demostrant que no són gens sensibles al vertader interès general dels ciutadans, a la cultura popular, a les benvolgudes tradicions i a les necessitats reals i, àdhuc sentimentals, de la gent. Estic trist i indignat d'allò més perquè han forçat la mort d'un quiosc històric gironí per una finalitat prescindible, i ho han fet d'una manera injusta, enganyosa i amb menyspreu. De debò que no anem gens bé!
