Fa uns quants anys, quan varen començar les xarxes socials, jo no n'era gaire partidària. Pensava que em traurien part de la meva intimitat. Però ara us puc ben dir que ha estat el contrari, gràcies a ella he conegut gent meravellosa que fa coses grans i transformadores, com en Salvador Simó. Ens uneixen moments de la infantesa i admiro d'ell el fet de treballar incansablement per oferir un futur millor a les persones.

En unes de les nostres converses, em va parlar sobre l'estudi que fa sobre el suïcidi com a investigador del grup de Recerca de Salut Mental i Innovació Social de la Universitat de Vic. La veritat que em vaig quedar glaçada i, pensant-hi, em vaig adonar que la mateixa reacció que vaig tenir jo la tenia la gran majoria perquè encara avui en dia parlar d'aquest tema és tabú. Però com ell bé m'ha explicat caldria sensibilitzar-nos sobre aquest fet que, justament en temps de crisi, succeeix per desgràcia encara més que abans. Pel que m'ha explicat en Salvador, el suïcidi és un fenomen global. Aproximadament 800.000 per?sones moren per suïcidi cada any al món, i el nombre de temptatives és 20 vega?des més gran. Segons el mateix estudi, a Europa el suïcidi és la segona causa de mort en persones d'entre 15 i 35 anys. I a casa nostra és la primera causa de mort en menors de 34 anys, i es produeixen 8.000 temptatives a l'any. Són unes xifres que parlen per si mateixes i són preocupants, tant, que l'OMS reconeix que el suïcidi és una prioritat de salut pública mundial. En Salvador i el seu grup de treball desenvolupen recerques per millorar el programa de prevenció del suïcidi. La recerca es basa a desenvolupar històries de vida amb persones que havien intentat suïcidar-se, a través d'entrevistes en profunditat amb la finalitat de construir el seu relat de vida. I en aquests relats apareixen tant els factors que els han predisposat al suïcidi com els factors de resiliència que els permeten tirar endavant les seves vides. Gràcies a aquest estudi es poden millorar els programes de prevenció del suïcidi i d'aquesta manera comprendre millor aquesta complexa realitat humana.

L'estudi ha posat de manifest que el trauma infantil és un factor de risc per als intents de suïcidi. Que la capacitat de resiliència que tingui la persona determinarà la resposta al trauma. Que el suïcidi es presenta com una via de fugida davant de la falta de sentit de les situacions que ens envolten. Que en la salut mental en general i en el suïcidi en particular s'ha d'abordar l'estigma social. Un dret com és tenir una feina digna, una ocupació laboral satisfactòria, és un factor determinant de salut mental i de prevenció del suïcidi. Aquesta recerca posa de manifest també com n'és de prioritari apoderar les persones perquè desenvolupin un projecte de vida significatiu. Una possible protecció estaria en l'escolta i el suport dels iguals, i que per tant seria molt important prioritzar les polítiques de salut basades en la prevenció des d'una perspectiva comunitària.

I aquí és on em sembla molt i molt impor?tant el fet d'estar alerta i poder descobrir alguna persona en aquesta situació. Són massa casos de bullying i massa tristos els que recentment ens apareixen a les notícies en què acaben traient-se la vida portats per la desesperació. No sé què estem fent malament amb les nostres criatures, però em sembla clar que alguna cosa se'ns escapa. Des de la família, els companys, les institucions i des de la docència, no podem mirar cap a una altra banda o no donar prou importància als casos d'assetjament escolar. Poden ser, i són sovint, l'embrió de problemes que en la infància o en edats més avançades poden acabar en suïcidi.

Aquest estudi ha tingut tan èxit que ara s'hi sumen altres centres com l'Hospital de Sant Pau i el de la Paz de Madrid, i paral·lelament es treballarà en prevenció amb altres països com Portugal i Colòmbia. No oblidem mai que ens parla d'una realitat que és més propera del que ens sembla, i que tots hi hem d'aportar el nostre esforç per prevenir-la i combatre-la. Està a les nostres mans!