Catalunya és una operabuffa, lírica còmica. Anem de comèdia en comèdia, de disbarat en astracanada. Dels waka-waka d'en Piqué al Franco decapitat. De tan estridents que som, diuen que el món ens mira; deu ser per fotre's un tip de riure per no haver de plorar -dijous, els ambaixadors de Bèlgica i, atenció (!), de Ghana, eren dels espectadors més il·lustres en la conferència que l'expresident màrtir Mas pronunciava a Madrid: nivell. I a Hong Kong, Ferran Soriano (el liquidador de Spanair, línia aèria fúnebre) dixit a Rac1 que allà interessa més el procés que el Barça. Definitiu.

Tenim un dels sistemes educatius públics amb menys recursos dels que es fan i es desfan -l'anuari de la Fundació Bofill ens situa a la cua d'Europa, amb una inversió miserable del 2,8% del PIB-; segons l'Institut Nacional d'Estadística, hem reduït la inversió en I+D d'un 3,8%; en salut, hem ingressat a l'UCI (el 2015, apunta el Consell Econòmic i Social, hi vam dedicar 1.127 euros per habitant, davant dels prop dels 1.600 del País Basc o els més de 1.300 de Cantàbria); i som els més punkies, amb una taxa d'atur juvenil que ronda el 30% (no future).

Però no passa res, perquè el que compta, en aquest #granpaís -l'etiqueta corporativa que la Generalitat difon per les xarxes socials en el marc d'una campanya que busca aixecar la moral d'un poble vençut per tradició- és si els ajuntaments obren o no en un dia teòricament festiu com el 12 d'octubre; si es pengen o no banderes espanyoles (i oficials) als pals de les cases de la vila o si els herois de les urnes de cartró (Mas altra volta, Rigau, Ortega, Homs i companyia) acaben inhabilitats judicialment (d'inhàbils políticament en són de fa temps).

Estem atrapats en l'intermezzo (peces còmiques que interpretaven alguns personatges en els entreactes d'òperes pensades per divertir el públic fa alguns centenars d'anys) i d'aquí no sortim. Fent tant el burro no reeixirem en cap dels intents que l'ampolla d'aigua quedi dreta (és l'altre joc de moda). Un elefant de Ghana o una vaca gegant de Bèlgica ho farien amb molta més traça. No future.