Possiblement el PSOE viu els moments més complicats d'aquests darrers trenta anys. Malgrat les aparences dels barons territorials, la divisió interna és d'unes dimensions incalculables a hores d'ara. De moment, ja han avançat que gràcies a la seva abstenció, Mariano Rajoy podrà continuar a La Moncloa.

Hi ha pànic a Ferraz i ha estat la por la que de debò ha guiat les darreres decisions dels socialistes. Donen un vot en blanc al PP a canvi de res. Mai no s'havia vist això a Europa en la història recent dels països democràtics. Ni negociació, ni taules de discussió programàtica ni reunions entre líders... res de res. L'objectiu era estalviar-se unes eleccions on el PSOE no només podia veure's superat per Pablo Iglesias i la seva colla, sinó que el partit era molt a prop d'una ensopegada que el situava en menys de cinquanta escons a les corts espanyoles.

Davant d'aquest panorama, no hi havia més remei que oferir-se per possibilitar la investidura de l'actual president en funcions. I des d'ara el PSOE pot patir no només una travessia del desert, sinó un camí ple d'entrebancs. El PP té un calendari complicat pels casos de corrupció que han desbordat ja l'Audiència Nacional. Des d'ara el PSOE es convertirà en l'oxigen imprescindible que necessitarà un malalt que haurà de superar casos com els de Rato, Blesa, CorreaAna Mato. Per cert a l'exministra ja l'han col·locada amb un sou públic al Parlament Europeu com a assessora des de Madrid, que vol dir continuar cobrant per no fer res. I això per molt insultant que sigui tindrà el PSOE com a company de viatge.

Les formacions polítiques només poden superar els moments complicats amb èxits electorals i ara per ara això per al PSOE és impossible. Aquest fet afavorirà Pedro Sánchez, que ja ha fet una crida a la militàn?cia per recuperar la secretaria general del partit. El cop d'estat protagonitzat per la presidenta andalusa no acabarà així. I avui Sánchez té no només el suport d'una gran majoria d'afiliats, sinó també d'una part important de la societat espanyola, a la qual no han agradat les velles formes del socialisme ranci i caspós de determinats barons. I compte amb el paper que pugui fer Josep Borrell, que avui torna a gaudir d'un cert predicament intern i que no s'ha de descartar que faci tàndem amb Sánchez.

L'aparell intentarà endarrerir al màxim el Congrés. Qui dies passa, anys empeny... però difícilment les bases socialistes suportaran una direcció interina i que de moment ha negat la veu als militants. El responsable de la gestora, Javier Fernández, intenta que la nau no s'enfonsi, però cada dia li serà més difícil mantenir el rumb si Pedro Sánchez aconsegueix despertar uns afiliats que volen ser els protagonistes del futur del partit.

Un altre element que no s'ha d'oblidar és que des d'ara a les Corts el PSOE no té un líder capaç d'encapçalar una candidatura en unes hipotètiques eleccions el 2018. La le?gislatura no arribarà a la seva fi i els socialistes es veuran obligats a cercar un candidat com més aviat millor. Aquest fet pot obligar els dirigents a canviar el seu pla d'inten?tar endarrerir les grans decisions.

Ben aviat podrem comprovar quants diputats van a la seva i no voten l'abstenció. Caldrà veure quin és el comportament final no només del PSC, sinó d'altres parlamentaris que ja han anunciat el seu vot negatiu. Serà un termòmetre clau per saber el grau de febre que es pateix a Ferraz. Els remeis no semblen a l'abast de l'actual direcció.