Cartes

i tracte humà

joan jorquera. girona.

Aquest és un escrit en agraïment pel «tracte humà» que va rebre la meva mare a urgències de l'hospital Josep Trueta el dia 25/10/2016 a les 16.08 per part de la doctora Núria T. Entenc que ho tingueu difícil, entenc que les retallades no us ajuden, entenc que tingueu protocols... però no entenc que a una dona de 65 anys que mai fins aquesta setmana havia utilitzat el servei d'urgències, se li hagi de dir que és i què no és urgent.

La meva mare portava havia passat 5 dies sense dormir de dolor, la meva mare amb prou feines va poder entrar a urgències pel seu peu i encara i així li diu vostè que les urgències no són per aquestes coses. Senyoreta Núria, havia d'anar la meva mare al mecànic doncs?

Dono fe que l'hospital Josep Trueta n'està ple de gent professional i sobretot amb un tracte hu?mà excel·lent (com la companya que també la va atendre molt amablement) però gent com vostè potser hauria de ser substituïda per robots o ordinadors que de ben segur tindria el mateix tracte i a sobre seria una retallada ben justificada per part de l'admistració. En fi, espero que ni vostè ni cap familiar seu se senti com vostè ha fet sentir la meva mare (encara que ho dubto perquè si es donés el cas de ben segur que seria atès urgentment).

La Devesa,

paradís regalat?

beatriz esporrín palacios. girona.

Des del dia 1 de setembre, Fundació Privada Fira de Girona té ins?tal·lades carpes que ocupen uns 40.000 m2 de la Devesa que no es començaran a retirar fins al 4 de novembre. A l'edició d'enguany de la Fira de Mostres, els 385 expositors d'aquesta edició, que compta amb 11.922m2 contractats, han pagat a partir de 50 €/m2 pels seus stands (mínim 4m2) a la Fira de Mostres i els 90.000 visitants que s'esperen pagaran 4,5 € per entrada (2 € si és reduïda). Arrel de l'ordenança fiscal aprovada dilluns, hom podria preguntar-se si és just que a partir d'ara les activitats privades que vulguin celebrar-se a la Devesa hagin de pagar 1.500 € per dia i Fundació Privada Fira de Girona estigui exempta de pagar per ocupar aquest espai, més encara si tenim en compte que rep més de 300.000 € en subvencions directes dels patrons. És just que l'Ajuntament cedeixi els espais públics tan alegrament? No seria millor aprofitar per recaptar taxes que revertissin en les millores d'il·luminació, neteja o seguretat de la Devesa?

Cendres de mort

josep serra quintana. girona.

Llegeixo amb estupor que ni morts la nostra estimada Església Catòlica ens deixa tranquils. Ara els dóna per regular les nostres cendres mortuòries, prohibint la dispersar-les en la naturalesa, de la qual venim i a la qual ens devem. Proposen tam?bé negar exèquies a qui hagués manifestat aquesta voluntat en vida. Ets pols i a la pols tornaràs, se'ns recorda sovint, convidant-nos a la reflexió sobre la nostra inexorable caducitat i efímera fragilitat corpòria. A què ve ara normativitzar-ho??Se'ns instrueix en la fe i en la pietat, en la desafecció al nostre cos de mort, ja que el valuós era l'ànima. Però es veu que les nostres finals partícules socarrimades han de romandre juntes i en lloc sant perquè puguin ressuscitar en el judici final. Fa olor de cremat i crec que ens enfrontem a una nova involució.

Canviar l'hora,

per a què?

Pedro J. Piqueras Ibáñez. girona.

El proper dia 30 a les 3 de la matinada seran les 2, ens tornen a obligar a retocar el rellotge, encara que aquest cop estem de sort, dormirem una hora més. Ens hi porta una directiva comu?nitària que força a tocar els rellotges dues vegades a l'any. En aquest context, la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE) demanava al Govern el passat any que no s'efectuï el canvi d'ho?ra per aconseguir estar en el fus horari del Meridià de Greenwich. Només si s'elimina l'avançament i retard dels rellotges s'aconseguirà estar al fus que ens correspon, explicava en un comunicat l'anomenada entitat. Segons el president d'ARHOE, «Espanya ha d'adoptar, d'una vegada per totes, l'horari del Meridià de Greenwich, el que ens correspon per situació geogràfica, i abandonar el de Berlín, horari que es va adoptar com a mesura provisional el 2 de maig de 1942» primer i després per la directiva comunitària.

Així, «recuperarem la nostra posició natural» i aconsellava que «no ens abandonem a costums que no tenen sentit». En la pràctica aquest estalvi energètic no és significatiu, perquè les jornades de treball segueixen sent maratonianes i se surt de treballar a hores intempestives, practicant més la cultura de la presència que la de l'eficiència, i menyscabant no només la justa conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones, sinó també perdent eficàcia i productivitat a les empreses, continuava. Tinguem a més en compte que aquests canvis provoquen problemes de salut, sobretot en el son, tal com avalen molts professionals del sector sanitari. Això ens afecta de manera especial els malalts i amb uns quants anys a l'esquena. És així que ens preguntem, canviar l'hora dissabte, per a què? Per imperatiu comunitari? Ha de ser això, perquè sembla que per estalvi energètic no ho és realment i pel benestar humà tampoc. Fins i tot les vaques ho noten baixant la seva producció de llet amb el canvi horari.