· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

02.11.2016 | 09:31

Agraïment
famílias bartés-Palau i Palau-Barbe. riudellots de la selva.

En la mort de la Maria Palau Barbe, la família vol testimoniar l'agraïment a tots els veïns i veïnes, serveis socials, centre d'assistència primària, i al centre de dia «El Lliri Blau», de Riudellots de la Selva, per l'ajuda rebuda abans i durant la seva malaltia, així com a la residència Gent Gran de Sils, pel seu suport moral i material en l'última etapa del seu camí per aquesta vida.

El nostre agraïment inclou a tothom que ens ha acompanyat amb presència o amb esperit en el seu comiat

Els balins de les parades de tir reboten
joan gironès i muñoz. vilablareix.

Tot passejant per Fires, el dia de Sant Narcís, per davant d'una parada de tir; un nen plora. Segons m'expliquen estava esperant el torn per poder fer punteria, estava separat del taulell i de cop rep l'impacte d'un balí disparat a la cara, just al costat de l'ull. Evidentment el nen s'espanta i plora de dolor. Faig el tafaner i escolto la conversa del firaire i dels acompanyants del nen. El firaire defensant que ell compleix les normes que estan en vigor i que hi ha un cartell que es pot demanar unes ulleres de protecció, curiosament el cartell està en un racó de la parada i és de molt petites dimensions. Són paraules que em produeixen cert malestar, ja que observo que sobre el taulell hi ha una quantitat considerable de balins aixafats que han rebotat pel fet que la planxa del darrere és acerada i no esmorteeix l'impacte i rebota. És de suposar que l'Ajuntament fa la inspecció de segurerat i dóna els permisos. No caldria que a aquestes parades de semblança innocent se'ls fes un seguiment més extricte? O cal esperar la pèrdua d'un ull?

Lliçó des de Sant Sebastià
joan enric carreras mercader. bellcaire d'empordà.

Acabo de llegir la notícia de la contractació d'un «sense sostre» per la Reial Societat. Aquesta persona de 35 anys feia vuit mesos que dormia a la porta 20 de l'Estadi, i l'han contractat per ajudar en feines de manteniment al mateix estadi. És evident que una vegada més els bascos ens han ensenyat les seves virtuts, que són moltes, i els dirigents del Club Esportiu han demostrat que no tan sols saben competir, també saben donar lliçons de «saber fer». M'agradaria que la notícia fos llegida per moltes institucións que pel seu potencial o estructura no els farà anar malament pagar un nou sou i de mica en mica poder reduir la taxa d'atur existent, sobretot amb persones com la de Sant Sebastià, excloses de la nostra societat, i aquí em vénen a la memoria institucións religioses que son «mantingudes» per fidels i altres, amb les declaracions de la Renda, que també podrien donar «testimoniatge» de la seva doctrina i posar-la a la pràctica «d'ajudar els qui ho necessiten», perquè si poden mantenir la seva llegèndaria tropa de ben alimentats sota sotana i amb casquet vermell segur que també podrien donar sou i estada a moltíssimes persones necessitades, com ha fet el club basc Gràcies, sou collonuts!

El significat de les paraules, segons el PSOE
juan carlos alonso anglada. flaçà.

És ben curiosa la manera d'interpretar la llengua castellana que tenen els polítics, especialment els del PSOE. Per exemple, la paraula traïdor. Si permeten la investidura del candidat del PP que, segons el programa electoral, era el que no s'havia de permetre de cap de les maneres, no estan traint el seu electorat, sinó que és pel bé d'Espanya. No ets un traïdor: ets un patriota. Aquí, doncs, la paraula traïdor esdevé lloança. Però si algú et diu la veritat del que estàs fent i t'anomena pel que realment ets: un traïdor, llavors la paraula és pejorativa, ja és un insult, i mereix disculpes immediates, la reprovació de qui la pronuncia, i, si s'escau, la seva aniquilació. Certament és ben curiós.

Catalunya podrà pagar les pensions?
joan boronat lecha. blanes.

Segons fonts fidedignes, Catalunya, amb un 16% de la població de l'Estat, aporta el 29% del fons de reserva estatal de la Seguretat Social, la famosa guardiola que l'Estat espanyol acabarà per polir-se l'any que ve... Catalunya va tenir un saldo positiu de la Seguretat Social de 24.000 milions d'euros entre 1995 i 2011... Si Catalunya fos independent, no només les pensions estarien garantides sinó que podrien ser més altes que formant part d'Espanya.

El salari mitjà anual a Catalunya és superior al d'Espanya, per tant en una Catalunya independent podria ser un 10% superior al que s'obté quedant-nos a Espanya i això sense augmentar els tipus de cotització. Potser no notaríem la millora, perquè el nivell de vida augmentaria a Catalunya, com a qualsevol país ric, però precisament per això, per la mateixa lògica, Catalunya milloraria en infraestructures i qualsevol altre sistema relacionat amb l'economia, que gaudiríem tots els ciutadans, independentistes o no, hagin lluitat per aconseguir-ho o hagin posat pals a les rodes per evitar-ho.

La forma més natural, lògica i factible d'agermanar una nació és la llengua; la llengua nacional de Catalunya és indiscutiblement el català. Considerant que la independència beneficiaria econòmicament el poble de Catalunya, parli o no català, per tal que en les pròximes generacions no hi hagin enfrontaments per qüestió d'origen, els castellanoparlants, en contrapartida, haurien de sentir el desig moral d'adoptar, o si més no, deixar com a herència als seus fills i néts la mil·lenària llengua catalana.

Carabasses a la mort
Pedro J. Piqueras Ibáñez. Girona.

Els cristians ens gloriem, davant de les afirmacions lleugeres d'alguns historiadors, sociòlegs i crítics, i davant del folklore obscurantista de Halloween, del bé que la religió ha portat al món: vida i no mort, ànsies de viure per sempre amb l'esperança de la resurrecció i no la penombra de la mort. Tots, també hi ha altres religions, es glorien junts que definitivament la fe hagi donat carabasses, mai millor dit, a la mort.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema