Demano una cervesa en una barraca de Fires i la cambrera, en lloc de servir-me, va a consultar alguna cosa. Quan torna, diu que no em volen servir. El motiu Un dia vaig escriure un article que no els va agradar. Tal qual. Ja que no m'he fixat a quina entitat he anat a parar, només puc fer hipòtesis. Si m'haig de basar en la noia que m'ha parlat i que encara tinc al davant, potser sóc a l'Agrupació de Dones Bigotudes, però no em consta que tinguin barraca. La pobra noia apunta també a alguna associació d'alfabetització d'adults, però mai no els he criticat. Com que sempre m'han servit sense problemes en agrupacions independentistes, entitats ciclistes, clubs d'amics dels animals, Mossos, cristians i altres col·lectius als que algun cop he escarnit de paraula, obra o omissió, o sigui tots, no entenc quina entitat pot ser aquesta, prou feixista per negar una cervesa a un assedegat (no hi ha pecat pitjor) per les seves opinions. M'allunyo per veure'n el rètol, esperant trobar un retrat de Mussolini, i aleshores ho entenc tot: «Ni espectadores ni submises. Sempre combatives. Grup Antirepressiu. Centre Cultural L'Ariet». Feministes que provocarien vòmits a les autèntiques feministes. Antirepressives que reprimeixen qui opina diferent. Feixisme.
Suposo que a l'Ajuntament, entretingut com està a mesurar faldilles dels rètols del circ, aquestes minúcies no li importen. Que les entitats a qui atorga la facultat de fer diners per Fires no compleixin els postulats més bàsics de la democràcia li deu ser indiferent. Avui no es vol servir algú pel que ha escrit, demà no se serveix algú per la seva raça, i demà passat es nega la beguda a un gai. I tothom content, que són Fires a Girona, la que diuen que emociona.
Afortunadament hi ha prou barraques com per no dependre de repressores reprimides. I tot i així, cada nit que m'acosti a la Copa, cada nit, hi aniré a demanar una cervesa. Només pel plaer que no em vulguin servir. Perquè cada vegada que aconseguim que un feixista es tregui la careta, som tots una mica més lliures.
