Ho facin

06.11.2016 | 00:00

avui em ve de gust posar-los deures. Sàpiguen perdonar-me la immodèstia. L'any 2012 es va engegar el projecte "Cançons i músiques dels avis" per recollir i difondre el patrimoni musical de transmissió oral a les comarques gironines. L'any 2016 el projecta passà a dir-se "Càntut. Cançons i músiques dels avis". Ara mateix, al seu espai web vostès podran triar i remenar entre un miler llarg de cançons populars, cantades pels seus marmessors. Cançons de bressol, sovint d'una violència extrema. Lletres eròtiques girades amb un humor afinat. Temàtiques religioses, amb sal i pebre, i polítiques, d'una mordacitat total. Visitin-lo.
"Càntut" també és el nom d'un festival associat. Xerrades, actuacions, tallers, deu espais preparats i més de vint propostes, tot plegat per donar vida a les cançons d'abans, enllà del recull, i per reclutar nous creadors i admiradors. Enguany és la primera edició i s'esdevé a Cassà de la Selva, del 18 al vint de novembre. Per a tots els públics, com se sol dir. Hi vagin.
Finalment, Càntut també és el títol d'un disc-homenatge, capitanejat pels músics Carles Sanjosé i Carles Belda. A casa, va ser punxar-lo i posar-nos tots en guàrdia. Sigui perquè algunes cançons les havíem sentit de petits, en boca de les àvies, sigui perquè aquelles melodies i aquelles lletres ens parlaven directament a l'ànima. Comprin-lo. Regalin-lo. No els fallarà. És magnífic!
I ara ve l'explicació de per què he gosat posar-los deures. No, no vaig a comissió. Però una mica sí. Hi hagué un temps i un país, que tot es cantava. Ja se sap que vam fer música i que la vam taral·lejar i adornar amb paraules, abans de saber escriure. Però és que, repeteixo, hi hagué un temps que tot es cantava. Música i lletra omplien totes les facetes de la vida. En teníem per totes les situacions, del naixement fins la mort i per tot el que pogués passar-nos entremig. Cançons que conformaven una mena de manual per entendre, per encarar la dissort o per conjurar la joia, per poder dir tot allò que no es podia dir. Composicions primitives, més d'un cop amb sofisticacions tonals i prosòdiques d'alt nivell. Llegendes musicades, el passat col·lectiu en centenars de tornades, rimes i metàfores. Cançons que certificaven el grup, havent menjat, a les festes majors, ran del foc, a l'església o a cel batent, i al llit. I aquesta és la meva comissió. Si amb aquest article aconsegueixo que les escoltin i les transmetin, guanyo.
No es tracta d'un plany, tot això que els acabo de dir. El passat no torna. És al revés. Hi anem sense moure'ns del present. A casa les criatures se saben de memòria les cançons del Club Super3, veritables himnes generacionals compostos pel gran Marc Parrot. Però ha estat posar-los el Càntut i adonar-se que les cançons antigues també tenen ganxo. Entren soles, es xiulen de seguida, les lletres diuen coses sorprenents. Tenen, en resum, la polpa d'un temps i un país, els d'ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema