Un biòleg em va explicar fa un temps que si agafes una granota, la poses en una cassola amb aigua freda i engegues el foc de la cuina, l'aigua s'escalfarà, però la granota no ho notarà, ja que té la sang freda o millor dit sang a temperatura variable. La granota nedarà tranquil·la. Quan la temperatura de l'aigua arriba a 41ª no notarà res de res, però quan arribi a 42º llavors, de cop, la granota mor. La pregunta que no hauríem de fer és la següent: i si resulta que els americans han arribat al límit metafòric dels 42º?

Això va començar als anys setanta del segle passat. Ronald Reagan va prometre un món globalitzat sense limitacions ni regulacions pels negocis. Va fer creure a la gent que tothom hi sortiria guanyant. Els americans s'ho van empassar i a partir d'aquell moment tots els presidents amb més o menys matisos han transitat per la mateixa via.

I què ha passat d'aleshores ençà? Doncs que ha tancat la major part de la indústria que ha anat a buscar sous més baixos. Les rendes del capital han augmentat espectacularment mentre les rendes del treball han anat baixant. Al final tot peta amb George Bush Jr. Els rics són tan rics que no saben què fer amb els diners, Lehman Brothers fa fallida i i els «mercats» entren en pànic. Obama en comptes de fotre'n uns quants a la presó per megalladres, els salva a canvi de res. Aquests, un cop salvats amb la intervenció de diners públics de més gran dimensió mai plantejada, impedeixen a Obama tot el seu programa econòmic.

Es diu que l'atur està situat a menys dels 5%. El que es diu menys és que molta gent treballa per sous de merda i que les condicions de vida i l'esperança de vida de les classes mitjanes i treballadores nord-americanes han baixat en picat. No és una percepció equivocada, respon a una realitat palpable. Estan emprenyats, molt emprenyats i amb raó.

El Partit Demòcrata ha donat suport a Hillary Clinton que alhora tenia el suport de Wall Street i han impedit a Bernie Sanders ser president. Tenia un programa pensat per reduir realment les desigualtats i havia aconseguit la mobilització de les classes mitjanes i treballadores de les dones i dels joves. Ja va dir en el seu moment Eric Hobsbawm que de la suma de minories no es fa un projecte polític.

Els americans estan tant el límit que entre Clinton i una cabra haurien votat la cabra. De fet han votat una cabra. L'esquerra ha d'actuar d'esquerra, allà i aquí.