Impostos i Paraules aL vent

13.11.2016 | 00:00

Lluís Llach, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont han votat amb el PP al Parlament de Catalunya contra una modificació de l'IRPF que alleugerís la càrrega fiscal als que tenen menys ingressos i a les classes mitjanes, i gravés els més poderosos. No per oferir-ne una de millor, sinó per deixar-ho com està. O sigui, la dreta s'ajunta per protegir els interessos dels seus i carregar els neulers als més desvalguts. No és l'únic cas. Amb l'ànim de rascar on puguin, fa un parell d'anys CDC aprovà, amb el suport d'ERC, un nou impost que han de pagar els llogaters en contractar un habitatge. Oriol Junqueras, conseller de Finances, o la CUP no proposen ni derogar-lo ni reduir-lo. És el 0,5% sobre la quantitat total del lloguer d'acord amb la durada del contracte. I si no es coneix la durada, es compta el corresponent a sis anys.
Aquests dos exemples, més bé que altra cosa, il·lustren sobre què és una política, fiscal en aquest cas, d'esquerres o de dretes. Una que vulgui fer pagar més a qui més té, o sigui, apliqui la progressivitat als impostos, o una que carregui la fiscalitat sobre les espatlles dels que menys tenen. Les paraules i els estirabots se'ls emporta el vent, els fets són els que queden. L'habitatge és un bé d'ús i un dret constitucional. Qui lloga un habitatge és perquè el necessita i perquè, en la majoria dels casos, no pot comprar-lo. La taxa inventada per CDC i recolzada per ERC es carrega, amb el mateix percentatge, tant als pisos de 350 euros/mes com els de 1.500. Tant a l'habitatge habitual com a un apartament per un, dos o tres mesos a la costa. Un tribut injust i que grava els més dèbils.
Aquesta és la realitat d'ERC i la CUP: són les crosses necessàries perquè Convergència -amb el suport del PP- continuï fent una política fiscal i pressupostària que fomenti la desigualtat i faci pagar la crisi als de sempre: La resta, paraules al vent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema