En democràcia, val igual el vot d'un analfabet que el d'un Premi Nobel, però el valor és diferent segons el territori on visquis. A Catalunya, pesa més el vot d'un gironí o un lleidatà que el d'un barceloní. A Espanya, val infinitament més el d'un sorià que el d'un madrileny, valencià o gironí. I el mateix passa als Estats Units.
Ara tothom teoritza sobre per què Donald Trump ha guanyat Hillary Clinton quan en realitat a les urnes hi ha hagut 200.000 nord-americans més que preferien tenir de presidenta la candidata demòcrata que el republicà. El sistema majoritari de vots electorals a cada estat ho ha permès. També el 2000 Al Gore va obtenir més vots que George Bush Jr.
A Catalunya, Pasqual Maragall va sumar més vots que Jordi Pujol el 1999 i que Artur Mas el 2003, però sempre es va quedar per sota en nombre d'escons, cosa que li va impedir governar el 99 i i el va forçar a dependre d'ERC el 2003. Cert que són unes regles del joc conegudes. No hi ha tupinada, però no sempre governa el que més suports ciutadans rep.
Es dóna la circumstància que en tots els casos es premia el vot rural, el de les zones més despoblades, per sobre del de les grans àrees urbanes, les ciutats. Trump no ha guanyat a cap ciutat de més d'un milió d'habitants. I també es dóna la circumstància que sempre beneficia els partits de la dreta, CiU a Catalunya, el PP a Espanya i el Partit Republicà als Estats Units.
Paradoxalment, l'independentisme català és majoritari al Parlament gràcies a una llei electoral espanyola que els partits polítics catalans han estan incapaços de reformar en 36 anys de govern propi. És molt difícil modificar una llei electoral, sobretot quan beneficia el partit que té el poder. CSQP acaba de presentar una proposició al Parlament. Paper mullat. El tràmit durarà de Nadal a Sant Esteve. JxSí ja ha dit que, fins que no hi hagi una República catalana, ni parlar-ne. Lògic. Ningú es tira pedres sobre el seu propi teulat.
