Lovecraft, Lovecraft

Moore torna a demostrar que les possibilitats artístiques de la historieta són múltiples, valuoses i insospitades

17.11.2016 | 09:22

Mentre esperem Jerusalem, la novel·la riu d´Alan Moore, ens podem anar entretenint amb Providence, el còmic on l´autor de Watchmen es dedica a revisar l´univers terrorífic d´H.P. Lovecraft.

No és la primera vegada que Moore s´hi aproxima. Ja ho havia fet a la nar­ració The Courtyard, que Antony Johnston i Jacen Burrows van convertir en un tebeo molt recomanable i pertorbador, que traslladava els ritus i els malsons lovecraftians a l´Amèrica contemporània. Els fets s´explicaven a través de dues vinyetes verticals a cada pàgina, a partir del monòleg interior d´un agent de l´FBI tan racista i misogin com Donald Trump.

Aquesta llavor tindria continuïtat en una minisèrie excel·lent: Neonomicon, on Moore i Burrows van posar al dia les cerimònies orgiàstiques de l´ordre de Dagon. Els va sortir rodona.

Quan tot això ja semblava oblidat, les necessitats monetàries del guionista el van dur a empescar-se una nova sèrie. Ara som al 1919. Les criatures i els personatges creats per Lovecraft existeixen de debò i el jove Robert Black, un periodista ambiciós, se´ls troba mentre recorre els Estats Units al darrere de dades estranyes i ocultistes estrambòtics, que l´han de fornir de material per escriure la Gran Novel·la Americana.

Els dotze números de Providence inclouen pàgines del dietari de Black, salpebrades d´elucubracions literàries i d´arguments per contes. Amb aquesta barreja d´enginy, imaginació i recerca documental, Moore torna a demostrar que les possibilitats artístiques de la historieta són múltiples, valuoses i insospitades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema