Enderrocar el monument a colom?

És cert que quan es va voler celebrar amb tota solemnitat i pompa el cinquè centenari del descobriment, el teòleg brasiler Leonardo Boff va escriure:

«... La interpretació dels que són a les caravel·les i la dels que són a les platges: les grans cultures històriques, cultures-testimoni d'inques, maies, asteques, tupis, guaranís, aionomamis i tants d'altres que avui continuen. I no és solament pel que va representar l'impacta inicial, sinó pel que significa fins avui per als llatinoamericans aquesta presència de forces que van venir de fora, que han conquerit els cossos, que han conquerit les ànimes, que han sotmès les cultures i han desestructurat i suspès processos culturals que ja tenien més de trenta mil anys d'antiguitat.

Així les coses, des de la perspectiva dels de baix, dels de les platges, de les víctimes, es pot valorar de diferent manera la celebració dels cinc-cents anys...» (Cristianisme i Justícia nº 44).

Així doncs, les perspectives històriques són diverses, des de els que diuen que va ser el principi de l'era Moderna i que Colom hi va portar la civilització, als que ho descriuen com un genocidi cultural. Sigui quina sigui la perspectiva històrica, sembla que els barcelonins han rebutjat majoritàriament l'enderroc, adduint que és una icona de la ciutat que està arrelada al cor i la ment dels barcelonins, que atrau molts turistes i que no es pot jutjar la moralitat d'un fet de fa 524 anys, amb criteris morals d'avui. Tanmateix, els blanencs, els vidrerencs, els selvatans, en definitiva els gironins, tenim una raó molt entranyable per no voler l'enderroc del monument: Jaume Ferrer de Blanes. Nat a Vidreres, crescut a Blanes, poble on va ser enterrat i amb quin nom s'identifica en la seva obra i el seu testament.

Aquest compatriota, prohom de les nostres comarques, ocupa un lloc destacat en el monument a Colom, amb l'escultura de la seva figura al costat d'un patge que sosté l'esfera terrestre, representant la «cooperació dels mitjans científics i materials de l'època». D'aquesta manera, Barcelona, cap i casal de Catalunya, té al nostre compatriota en un pedestal. Volem enderrocar aquest fill de les nostres comarques? De cap de les maneres, ¡ans el contrari!

Caldria que el nostre rellevant home del Renaixement, humanista, científic, cosmògraf, gemmòleg, diplomàtic, viatger, literat autor de les Sentencies Catòliques del diví Mestre Dant Alighieri, jurat de la «Universitat de Blanes», claver dels Vescomptes de Cabrera, tingués el seu propi monument a la v·la de Blanes per l'espanyol més competent en matèria cosmogràfica de la seva època» en paraules de Roselly de Lorgues, citada per l'historiador Rafel Torrent i Orri en la seva obra, potser la més profusa sobre la vida del nostre il·lustre compatriota: «Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món».

En aquesta obra, l'autor acaba dient:

«Amb molt bon encert, Blanes va dedicar, fa temps, a aquell patrici, el seu millor carrer. Ara acabades les obres de defensa de la platja i de la seva ampliació, s'afanya a construir un magnífic passeig marítim, on hi ha el projecte d'erigir un monument a la memòria de Jaume Ferrer i de Colom, units per l'amistat i la col·laboració científica, grup escultòric obra de l'escultor blanenc Jaume Coll.

Si aquest meritíssim projecte, per damunt de totes les dificultats sorgides, arriba a ésser una realitat, serà cosa de digna lloança».

Fins avui, sembla que no ha estat possible realitzar aquest projecte escultòric, sigui per raons econòmiques (hem tingut temps de vaques grasses i diners per a altres projectes), sigui per falta de sensibilitat cap a les nostres arrels socials i els personatges que les han dignificat, sigui pel que sigui, entenc que aquest projecte hauria de recuperar-se per raons culturals, però també per raons econòmiques.

Mostrar al món un Blanes obert i col·laborador amb els grans esdeveniments que han mercat el rumb de la humanitat, com la descoberta d'Amèrica, fora un referent social, cultural i avui un atribut comercial que ens ajudaria a vendre la marca Blanes i comarca, a tot el món, com a pobles de profundes arrels cíviques i culturals.

Tant de bo sigui una realitat, amb el suport de les nostres institucions, socials, culturals, polítiques i econòmiques!