Qui conegui una miqueta el fotògraf Jordi Puig, us dirà que és un home d'esperit obert, generós, inquiet, pencaire, perfeccionista i que, si fa no fa, viu immers en un estat creatiu gairebé permanent. No pot evitar-ho.

Els ulls d'en Puig -i és així- garbellen els trets artístics, insospitats o metafísics d'imatges que, a molts de nosaltres, si ens les plantifiquessin pels morros, no ens dirien ni ase ni bèstia. Aquesta sensibilitat tan especial, per postres, la complementa amb l'habilitat de recombinar elements, oposats o semblants, i revelar-ne així uns continguts que, fins llavors, ens havien passat per alt.

Conscient dels seus superpoders, el nostre home de Lladó recull, des de fa una dècada, totes les postals que pot sobre la Costa Brava. No sé pas quants milers en té? D'acord: això no seria cap gesta, quan sabem de col·leccionistes que n'atresoren quantitats encara més bèsties. Però aquests, potser, només les van acumulant a raig. Sense cap propòsit.

I quin és el propòsit d'en Puig? Convertir part d'aquest fons en la columna vertebral d'un futur llibre. Un volum apetitós, on farà brollar tota una sèrie de significats ocults que, potser de forma inconscient, han anat sargint la trama icònica, propagandística i identitària de les nostres platges i viles turístiques. Una visió de la Costa Brava molt allunyada de l'almívar i el xarop.

Demà al vespre, a la Cate de Figueres, Jordi Puig detallarà les línies mestres de l'imaginari modern que, de mica en mica, construïen tota aquesta allau de postaletes, tan inofensives en aparença. No us el perdeu.