Visc a Turquia i tinc 13 anys, encara que ja sóc una dona casada que espera un fill o una filla d´aquell home que em va fer tant de mal aquell dia en què, en el replà de l´escala de casa meva, va cobrir el meu cos i em va fer plorar de dolor. De les meves cuixes relliscava un raig vermell de sang. Ell va fugir embogit i jo em vaig quedar sola molt de temps amb el meu cos entortolligat sobre l´escaló que m´havia de dur a casa dels meus pares. Tenia aquella edat en què somiava amb l´amor sense saber el que era el sexe. La meva mare em preguntà: T´has creuat amb el teu oncle quan pujaves? No, li vaig mentir quan em vaig adonar que aquell home que m´havia fet tant de mal era ell precisament. Ell, el qui em va deixar embarassada. I el mateix amb qui m´hauria de casar aviat perquè la meva mare m´hi va obligar per salvar de la presó el seu germà. I vaig parir una filla que quasi no vaig poder veure perquè me la varen prendre per vendre-la a uns altres pares que no podien tenir fills. Ara visc i no visc amb aquell home que em va fer mal i que sortosament no veig mai a casa i en la meva solitud he après, dels llibres prohibits a les dones, a llegir i a escriure aquest diari. I m´escaparé de casa dels meus pares i del meu país cap a altres ­terres on diuen que les nenes i les dones poden estudiar i ser lliures d´estimar a qui les enamori€»

Ahir divendres es va celebrar el Dia contra la Violència Masclista. Abans d´ahir el capo Erdogan de Turquia revocava la seva pròpia Llei de lliurar de la presó els violadors si es casaven amb la seva víctima, davant de l´allau de les protestes feministes de tot el món lliure. Una pírrica victòria pels drets de tantes esclaves de la testosterona desbocada de la raça masculina.

Com deia ja fa massa anys (1949) la gran escriptora feminista francesa Françoise d´Eaubonne, en el seu llibre El Feminisme o la mort, «l´aspiració a la igualtat de sexes respon a una necessitat de justícia i a l´atenció de les veus dels cors de la Humanitat per esclafar d´una vegada per sempre aquesta perversa religió que accepta que la dona ja va ser esclava abans que tots els esclaus foren». Sí, el feminisme continuarà clamant: No a tota mena de submissió.