Cartes

27.11.2016 | 06:30

Quan fou mort/a el/la combregaren
Àngela Ferrer i Mató GIRONA
n Una preciosa dita catalana que ens recorda que moltes vegades trobem virtuts a una persona quan es morta. Quelcom està succeint amb la senyora Rita Barberá (que descansi en pau). Tots els elements del seu partit li giraren la cara i l´expulsaren. Ella fou una corrupta, és cert, però jo crec que tot plegat ho feia més pel Partit que per a ella. Quan se sabé tot el que s´havia cuït a València, el gran Rajoy (inspirat o obligat per Ciutadans) la va apartar del que ella més estimava. Fou rebutjada per tots ells i també per moltes persones que abans l´aclamaven. I ella fins i tot temia sortir al carrer. S´ha criticat Podem, per sortir quan es guardà un minut de silenci, mal educats ells que són així, però els veritables culpables de la seva mort són tots els components del PP. Tot el que diuen ara, criticant en Pablo, són cortines de fum per tapar les seves vergonyes. La Cospedal no fa tant  va dir: «Entre tots li farem tenir un infart». Premonició? Ella fou una de les poques persones que li parlava. En Rajoy no li agafava ni el telèfon i va a l´enterrament com a gran amic seu. Quina cara! La Rita no és cap exemple a seguir, ni molt menys, però com a persona se sentí tan rebutjada que morí i segurament s´emportà amb ella coses que podien comprometre el gran PP.
Vés a saber si encara per dintre s´alegren de la seva desaparició. Els morts no parlen. Llàgrimes de cocodril i com diu el títol: Quan fou morta la combregaren, mai millor dit. Déu l´hagi perdonat i acollit.


Qui fa xantatge?
Mateu Frigoler Teixidor CANET D´ADRI
n L´entrevista d´ahir de la Sra. Gabriel de la CUP amb la periodista Júlia Otero he de confessar que em va fer molta gràcia. Que aquesta gent parlin de xantatge després de l´afer que varen protagonitzar amb la renúncia final del president Mas, és de jutjat de guàrdia. Encara que el canvi amb el nou president Puigdemont hagi estat un gran encert, mai perdonaré al sacrificat i aviat processat Artur Mas la seva dimissió. Tant ell en aquells moments, com ara ha de fer el president és convocar noves eleccions. Seria una gran solució per aclarir molts malentesos i fer neteja al Parlament català. La CNT-FAI, perdó volia dir la CUP, no crec que arribés als tres diputats, m´hi jugo la meva paga de jutge d´un any! Són molts els ciutadans, com la meva filla, que els varen votar i ara no en volen ni sentir a parlar.
I ja que m´han sortit (sense voler fer cap comparança amb ningú) les sigles de la CNT-FAI volia dir que aquesta gent anomenats antifeixistes en el temps de guerra, «amos» del Comitè de Salt (agost del 1936), varen venir de nit a casa per portar el meu pare com deien ells a «passejar». Quina era la seva culpa? Doncs ésser amic del rector i tenir una petita empresa de dotze treballadors, això solament per als anticapitalistes d´aquell temps era pena de mort sense judici previ. Per sort el meu pare es va poder escapolir saltant per una finestra del darrere de casa, moment en què va començar una fugida de tres nits a peu i un llarg exili a la Catalunya Nord. Davant el fracàs de no poder agafar l´empresari feixista i capitalista, al dia següent varen arribar de Salt amb dos camions carregant tots el mobles i estris de la casa juntament amb les eines del magatzem de paleta. El seu rencor era tan gran que es varen emportar inclús el bressol de la meva germana, de dos anys.
Perdoneu, deu ser cosa de l´edat, ara no sé per què us explico tot això, si jo el que volia era parlar de la CUP...


A qui beneficia
la MAT?
Pasqual Aguilar Pérez girona
n La construcció i posada en funcionament de la interconnexió elèctrica Sentmenat-Vic-Baixàs ha estat acompanyada d´uns arguments que pretenien convèncer la població de les seves bondats. La realitat, però, s´entossudeix a qüestionar les màximes que des de molts mitjans s´han escampat de manera repetitiva.
Les elèctriques i els seus altaveus no es cansen de dir-nos que la MAT suposa un foment de la competència que s´ha de materialitzar en una reducció dels preus de l´energia... A hores d´ara encara preguem perquè els preus deixin de pujar. Aquest argument oblida el panorama d´oligopoli que pateix el sector elèctric espanyol. Una herència més del franquisme.
També se´ns ha dit fins a la sacietat que la MAT potencia les possibilitats d´implantació i desenvolupament de les energies renovables. Però és precisament a causa de l´existència de la MAT que la política de penalització de les renovables per part del Govern espanyol es pot portar a terme, ja que permet mantenir una generació a partir de combustibles fòssils i eixugar el dèficit mitjançant la importació.
Finalment, la seguretat en el subministrament no depèn solament d´una autopista elèctrica, sinó que perquè els talls de subministrament i les caigudes de tensió no siguin habituals calen inversions en la xarxa de distribució i no solament repartiment de dividends.
La MAT és un negoci encastat en models obsolets de creixement i progrés, perpetua un model energètic irresponsable que atempta contra la natura, la salut de les persones i l´economia sostenible; una infraestructura totalment innecessària per als interessos generals de la ciutadania.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema