· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

28.11.2016 | 09:21

Una amb desconeixement, i l´altre, què farà?
JOAN JANOHER I SADURNI FORALLAC

n La nova incorporació per renovar la posició de Catalunya envers Madrid vol ser una pantalla opaca, on tot seguirà entre ombres i molta foscor. Crec que la forma d´apostar pel delegat del Govern serà una cortina de fum pel fitxatge d´Enric Millo. Per quan abans, la María de los Llanos de Luna, ara exdelegada ,contemplava la situació catalana amb la vara impositiva de les ordres del govern. Ella, per ignorar el nostra tarannà com a poble, ha influenciat l´independentisme. Quina carta haurà de moure Millo, per restablir i compartir l´esperit com a país?

Aquest ha conegut i viscut la problemàtica incondicional de la nostra comunitat. Crec que les propostes al Constitucional per incompliments, segons el criteri de partit, queien al mateix parany d´imposició en contra de l´afer català. El seu corregut també partidista tancarà les portes, en lloc d´obrir-les, a la democràcia. Considero que l´assignatura que ha de treballar és prou conseqüent si no defuig del compromís.

L´obertura aparent que pretén normalitzar ha de passar per compartir àmpliament la reflexió i el perquè Catalunya és propaga per aconseguir la seva llibertat. No s´hi val a caure en el desconeixement de les nostres inquietuds i mancances. Atès que aquestes sempre han estat presents amb les reivindicacions ciutadanes i no s´han escoltat. Doncs ha arribat el moment, d´actualitzar la situació, i si el camí a seguir, s´esdevé en iniciar una obertura coherent i comprensiva, anirem endavant.

Jo també sóc dels que creu
Roser Frigola i Macià girona

n Com el Sr. Eduard de Ribot (DdG dilluns ppasat) que gosa dir-ho ­–com també va gosar el setembre de 2014 sobre el «projecte il·legal a la cala Montjoi»– jo també crec que el projecte de port prop de la cala des Codolà a Tossa, representa una enorme agressió al paisatge, al medi natural, tant de la costa com del submarí, una apropiació indecent per part de tots els elements implicats en la privatització, especulació, destrucció, d´aquest sector encara verge de la ja malmesa Costa Brava. Com ell penso que tots els intents d´anar usant els darrers espais emblemàtics per la seva bellesa, per a usos urbanístics al servei de l´especulació, a Tossa, a Calella de Palafrugell, a Pals... és una aberració. Prou exemple en tenim en la saturació constructiva amb que s´ha castigat ja la major part del litoral gironí. I ja fa temps que els esforços s´haurien de centrar a mantenir a ratlla qualsevol intent de tirar endavant els foscos projectes especulatius, per més que estiguin disfressats de legalitat o indecentment justificats per l´economia productiva.

Victòria d´un contradictori populisme
Jesús Domingo Martínez girona

n És evident que l´arribada de Trump a la Casa Blanca obre una inquietant incògnita en la seguretat i l´estabilitat mundial. Com a símptoma, el mateix dia de saber-ne el resultat es van desplomar els mercats financers. I és que entre les seves propostes figura ni més ni menys que la retirada de l´Acord de París sobre el canvi climàtic, a més de denunciar l´acord nuclear amb l´Iran i deixar el camp lliure a Rússia perquè condueixi la guerra a Síria.

Temps hi haurà per analitzar les implicacions d´aquest històric resultat, que ha impedit el pas d´una veterana de l´elit política de Washington com Hillary Clinton, d´altra banda, no ho oblidem, defensora a ultrança de la ideologia de gènere i de l´avortament.

Cal esperar que Trump, un cop instal·lat al despatx oval, moderi el seu contradictori llenguatge populista i també el programa màxim, que inclou l´aixecament d´un mur a la frontera amb Mèxic. Per ara li han valgut per arribar a la Casa Blanca.

Màrtirs de la persecució religiosa de 1936
Francesc A. Picas la jonquera

n Als afores de Celrà, des de fa molts anys, s´aixecava fins fa pocs dies un respectuós monòlit que recordava els 14 eclesiàstics i ciutadans que hi van ser assassinats, el juliol de 1936, víctimes de la persecució religiosa implantada a Catalunya en aquella funesta època.

No es tractava d´un monòlit franquista ni feixista, com ha denunciat l´Ajuntament de Celrà, que ha acordat retirar-lo. Es tractava d´un monument a unes persones dignes, que mereixien un cívic record. El monòlit era un testimoni del règim anarcomarxista que va oprimir amb sang l´esperit patriòtic i cristià de centenars de catalans respectuosos amb Déu i amb Catalunya.

L´Ajuntament de Celrà, retirant el monòlit, es fa còmplice dels abominables fets del 1936.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema