Cartes

n Escric aquesta carta per donar la meva opinió sobre la notícia: «Un hospital per a la fauna salvatge gironina als Aiguamolls». És una vergonya que en la societat d´avui en dia encara hi hagi gent que es dediqui a disparar animals en un parc natural com els Aiguamolls de l´Empordà on mamífers i aus queden malferits. No podrien tenir una mica de respecte per la natura i no fer mal als animals? Per sort ara han fet hospitals per cuidar aquests animals; l´any passat van rebre 1.132 cries d´animals ferits o morts. Aquest «hospital» també ajuda els animals ferits a tornar al seu hàbit natural, per això ara l´hospital estar fent remodelacions per fer que els animals estiguin millor en les seves instal·lacions.

Aquest hospital el 2013 va estar a punt de tancar. Per sort això no va passar; aquest «hospital» hauria de rebre ajuda del govern per seguir endavant. Opino que està molt bé que algú es preocupi per aquests animals però, per altra banda, crec que s´hauria d´anar a l´arrel del problema. Si reben tants animals ferits és perquè la seguretat, per als animals dels Aiguamolls, no és la correcta. Per tant, s´haurien de gastar diners a fer dels Aiguamolls un lloc més segur per als animals. D´aquesta manera no hi haurien tants ferits i morts. Com acabarem si els animals no estan segurs ni tan sols en els parcs naturals?

A l´alcalde de CalongePedro gil giménez barcelona

Acabo de visualitzar el vídeo de Costabrava Digital sobre l´arxiu de 3 querelles presentades per associacions de Mas Pere en contra de l´Ajuntament de Calonge. No puc deixar passar l´oportunitat de contestar les seves manifestacions.

És una enorme fal·làcia manifestar que les associacions de veïns de Mas Pedre interposen contenciosos, demandes, querelles, etc. per dificultar el poder dotar i millorar les infraestructures de Mas Pere.

Vostè comprendrà i admetrà que la nostra intel·ligència té un nivell suficient com per no actuar en contra del nostre propi benefici i interès.

L´Ajuntament que vostè tan dignament dirigeix ??ha comptat amb 40 anys per solucionar el problema de Mas Pere; això no ho diuen els seus propietaris, ja va ser manifestat, al seu dia, pel TSJC en una ordre en execució de Sentència el 1998.

L´Ajuntament de Calonge està lliure de tota culpa? És tan difícil admetre que no hi ha voluntat política per solucionar Mas Pere? No ha existit pressumpta connivència amb els promotors? Han iniciat i deixat sense efecte 4 reparcel·lacions. Fa 18 mesos que no contesten unes simples al·legacions a l´última reparcel·lació. Ja està bé de donar la culpa a altres per tapar la nostra presumpta inoperància i deixadesa de funcions.

No podem admetre un projecte d´obres faraònic i summament costós per l´empobrida economia dels propietaris (segons el municipi, 37 €/m2). Hem proposat a les nostres al·legacions solucions més avantatjoses i dins de la legalitat del PGOUM de 2013 (la nostra, 4 €/m2).

Rebi la meva més sincera salutació.

Incomparable estatus pel radicalisme o massa pragmatismeJOAN JANOHER I SADURNÍ VULPELLAC

n Aquesta és la qüestió que impera entre les comunitats basques i catalanes. Són unes diferències prou marcades que sorgiren durant la transició espanyola. Aquest fet va establir unes regles on uns en sortiren avantatjats, mentre que nosaltres vàrem perdre l´oportunitat d´aconseguir un Estatut amb una màxima igualtat quant a drets i concert econòmic. Però ells, o sigui els bascos, sí varen assolir el seu objectiu, i mantenint amb plenitud, el seu Estatut inicial.

Mentre que Catalunya, amb el seu tarannà pragmàtic, s´ha quedat en un no res, cercant i reclamant el que en el seu moment, es va deixar de fer, i negociar, dintre l´empar de l´Estatut d´Autonomia de l´època, i mancat d´una identitat que ara estem reclamant reiteradament, on les diferències amb els bascos són incomprensibles. Serà perquè els nostres dirigents no en sabien prou, pensant en musaranyes irrealistes, i ara topem amb que la radicalitat supera la ficció?

Com a país estem distants a les verdaderes necessitats, essent l´espina torçal de les nostres mancances. Mentre que el nou govern d´Euskadi continuarà amb claredat enfervorint-se dels seus avantatges amb plenitud de superar-les. En canvi nosaltres, continuarem mantenint-nos a la corda fluixa de l´estira i arronsa. Un exemple contundent del fet que amb el radicalisme s´obtenen moltes condicions. En canvi nosaltres, amb el pragmatisme, ens quedem anclats al no res constant.