El 1993 la Generalitat reconegué els mèrits laborals del senyor Ignasi Bonnin distingint-lo amb la medalla Francesc Macià. L´acte de lliurament es féu al Palau de la Generalitat i em plagué acompanyar-lo. Fou una tarda agradable. Vaig conèixer el germà gran del sr. Bonnin, joier a Palma, i una persona amb qui havia conviscut al mateix institut durant anys -almenys del 1975 al 1992- i que no havíem tingut l´ocasió o la curiositat de conèixer-nos: Dolors Condom. No hi veig dolenteria o antipatia, en el fet. Més aviat, que ella tenia els seus centres d´interès -el llatí, el món clàssic- i jo els meus -la política, l´Ajuntament, en Noam Chomsky- i no eren coincidents. Tampoc recordo que coincidíssim a l´equip docent de cap curs.
El viatge d´anada i tornada en cotxe fou la descoberta de Dolors Condom, una persona discreta -que en castellà sempre ha estat sinònim d´intel·ligent- culta i enamorada del seu món, amable i respectuosa fins al silenci (per no molestar) i seguidora del nihil humanum a me alienum puto (res de l´humà m´és aliè) de Terenci. A partir d´aquell dia, ens integràrem al seguici d´admiradors de la senyoreta Condom, tal i com l´anomenava el sr. Estrach.
En crear la Fundació Institut Jaume Vicens Vives de Girona li vam demanar -també al senyor Mirambell- si tenien l´amabilitat de formar part del Patronat de la Fundació. Hi volíem la història viva de l´Institut. Hi han estat fins fa poc temps, oferint amb elegància i desinterès el millor d´ells mateixos: sentir el seu suport a les decisions que es prenien sobre B.I., club de bàsquet, centenaris i premis de la Fundació; la disponibilitat a col·laborar en tot el que se´ls demanava, i el seu coneixement. Condom ens completà la generació de Sobrequés i Vicens Vives, amb la personalitat de Fiol i participà a les dissertacions, jurats i reunions que se li proposaren. Sempre serena, sempre brillant, sempre precisa. L´institut batejà el passadís que uneix els dos pavellons amb el nom de Rambla Dolors Condom.
Per ignorància fórem injustos amb ella el juny de 1976, quan Ignasi Bonnin deixà la direcció i ens proposà Dolors Condom per substituir-lo. Els PNN ens equivocàrem de mig a mig no votant-la.
