Un: Un grup de joves es reuneixen davant d´un portàtil, com abans ho feia la família davant d´un televisor. Un d´ells selecciona vídeos de Youtube. A la pantalla, un Cristiano Ronaldo en roba interior ensenya paquet i abdominals. Es troba estàtic com un maniquí enmig del vestuari de la selecció de Portugal, igual que la resta de jugadors. Algú comenta que s´ha posat un mocador per realçar l´embalum, un altre li critica que diu això per ser culer. Que per a paquets el de Gerard Piqué. Diuen que quan entra el defensa blaugrana a la pista en comptes d´entrar onze jugadors són dotze.
Dos: En passar per la plaça dels jutjats de Girona veig un grup de gent parada. Com si estiguessin congelats. Recordo aquella pel·lícula, on tothom quedava paralitzat i el protagonista feia el que volia: despullar les dones més guapes. Quan penso en què puc fer si tothom es quedés en pausa, recobren vida. Algú els havia estat gravant. És el repte del Mannequin Challenge.
Tres: Un desconegut treu al carrer una patata fregida a un altre. En notar que es tracta de Bill Murray, el famós actor de Cazafantasmas, passa de l´enuig a la sorpresa. «Ningú et creurà», li diu l´actor i acte seguit s´evapora per un carrer de Manhattan. Llegendes que s´expliquen del còmic americà a centenars en l´últim llibre que reuneix la seva biografia definitiva Como ser Bill Murray. El que vol Murray, diu, és «despertar la gent». Com si en realitat romanguessin de per vida en un Mannequin Challenge i la broma viral d´internet fos la representació més aguda de l´ésser humà modern.
Quatre: Un grup de persones acaben de dinar en un restaurant de Platja d´Aro. És l´aniversari d´un d´ells i hi ha una coca amb la bandera estelada com a centre de les espelmes. Un paio moreno surt amb una perruca rossa i un bikini rosa que marca les seves parts i comença a ballar desaforat mentre la resta l´ignora. Em pregunto què li passa al paio aquell i què li passa a la resta, que no li fa cas. Sona la música. Tothom es disfressa i ara sí, tots junts, es posen a ballar. Els comensals els miren. Algú diu que estan fent un Harlem Shake. Després sento dir que això va passar de moda, que l´última és la dels maniquins. Que fins Hillary Clinton ho va fer.
Aquesta bogeria que genera el món actual i que ha de fugir per algun costat... Cultura fàl·lica amb certa adoració per l´inesperat i el diferent que ens tregui una mica de monotonia de sobre.
