Quan la Seguretat Social estava a les beceroles i quan l´atenció sanitària no era universal -o sigui, fins a mitjan dels anys vuitanta-, la majoria de les famílies estàvem aconductades a un metge de capçalera particular, el que ara és conegut com a metge de família o de primària. No existien els centres d´atenció primària. És diu que la definició de metge de capçalera prové del fet que el facultatiu se situava al capçal del llit per atendre els malalts quan els visitava a casa seva. El de la meva família, com el de tants gironins, era en Pipe Sánchez Babot, mort aquesta setmana. Tenia la seva consulta en una casa senyorial del carrer Ciutadans, amb una sala d´espera enorme i de sostre infinit. Un despatx de visites també immens, crec recordar que ple de llibres pels quatre costats. També visitava als domicilis particulars per un refredat o una simple indisposició: obries la boca, t´auscultava, et mirava i et receptava, freqüentment, en aquella época, uns incòmodes supositoris o unes temides injeccions que et posava un practicant que també venia a casa. L´energia del seu caràcter extrovertit era la medicina més eficaç. Et refeia de cop. Desprenia optimisme pels quatre costats. Per a la majoria, el metge de capçalera era l´únic que coneixien. Era una mescla de facultatiu, confident i psicòleg. Una persona d´absoluta confiança per al pacient. Aquesta figura ha estat substituïda per l´actual metge d´assistència primària. Però Pipe Sánchez Babot ha sigut molt més que el metge de milers de gironins, entre ells els bisbes. També l´amic. Ha sigut un gironí de soca-rel, implicat amb la seva ciutat. Fou regidor i i un fervent impulsor de la pràctica de l´esport com a activitat saludable quan els esportistes només eren quatre eixelebrats i avançats en el temps, com ell. Creuar nedant l´Estret de Gibraltar l´any 1955 va ser una de les seves grans fites. També, l´Estret del Bòsfor i els Dardanels. Li va faltar el Canal de la Mànega, però quan es disposava a fer-ho va morir el seu pare, també metge. «Nedar és un art», deia. Fou un dels primers especialistes en Medicina Esportiva i va promoure activitats tan diverses com la Travessia a l´Estany de Banyoles, de la qual té el rècord amb 54 participacions, o la Pujada a Peu als Àngels. Sempre amb aquella vitalitat i bonhomia que el caracteritzaven. Descansi en pau.