Avui fa 50 anys que el govern franquista va entregar les claus a les famílies que anaven a viure als 123 habitatges del grup Girona per Girona, a Montilivi. Però no van ser les úniques: aquell mateix dia es van entregar també 24 pisos protegits al passeig Canalejas i 56 més a Pedret. Altres barriades de caràcter similar eren Germans Sàbat o Vila-roja.
Es tractava d´habitatges senzills per a famílies sense gaires recursos, moltes de les quals havien viscut fins llavors a les barraques de Río, a Montjuïc o als «albergues provisionales» de Fontajau. Famílies, en molts casos procedents d´altres punts de l´Estat, que havien arribat a Girona amb ganes de treballar i que es van establir en comunitats humils però solidàries. Que no van portar problemes de convivència, al contrari, sinó que van teixir un front comú per reclamar els seus drets alhora que maldaven per buscar feina i integrar-se en una ciutat d´allò més tancada. No tallaven el bacallà, no ocupaven càrrecs institucionals ni eclesiàstics, però van contribuir a eixamplar els límits -tant físics com mentals- de la Girona franquista.
Se´ls va intentar posar en guetos, i els seus barris encara necessiten moltes millores. Ningú els ha regalat res, però els seus fills i néts són avui enginyers, professors i advocats. Són tot un exemple de dignitat.
