Poques vegades un premi literari dels molts que s'atorguen a qualsevol país o estat ha estat objecte d'un ridícul per part dels seus convocants com l'esdevingut recentment amb el Premi Nacional de Traducció 2016, del Ministeri d'Educació i Cultura.
Per a aquells lectors que no n'estiguin al corrent, se li va concedir a un frare carmelita basc -Luis Baraiazarra- que al llarg de més de quatre anys ha estat traduint a la seva llengua, el basc, les obres completes de Santa Teresa de Jesús. Amb la particularitat que ho ha fet respectant la mètrica dels poemes perquè no perdin la musicalitat, la qual cosa comporta una dificultat afegida. Ha estat una tasca immensa, que va portar l'Acadèmia de la Llengua basca a proposar l'obra traduïda com a candidata a aquest premi ministerial.
I aquí és on sembla incomprensible el que va succeir. Primer perquè el president d'aquest organisme basc és membre del jurat del premi, i no era conscient que aquesta obra no podia ser presentada, segons les bases del premi que el limiten a la traducció d'obres en llengua estrangera.
La traducció, elogiada per molts membres del jurat que li van donar el seu vot, tot i que cal suposar que desconeixen la llengua basca, va ser la triada per rebre el premi. I així li ho van comunicar a l'autor, qui es va endur la natural alegria. Alegria que li va durar ben poc, perquè al cap d'unes hores l'hi van retirar, en no complir les bases establertes.
El frare, bona persona ell pel que s'ha pogut saber, va acceptar resignat la cadena d'errors. Va dir -segons vaig llegir en un diari de Biscaia- que era «com llevar-li a un nen una llaminadura tot just de rebre-la», i que els organitzadors «haurien d'anar amb més cura perquè no es pot jugar així amb les il·lusions de la gent». I va afegir: «No puc entendre que es cometi una equivocació així amb quelcom tan important». Sobretot per al premiat, en aquest cas des-premiat al cap de poques hores. Va afegir que si més no té el consol d'haver vist que amb l'error s'ha parlat de l'obra de la santa, tant en la seva versió original en llengua espanyola com en la seva traducció a la basca.
El que resulta molt sorprenent i més lamentable d'aquest tema és que l'obra fos admesa pel ministeri, que passés els hipotètics controls que hi ha d'haver, que els funcionaris i els membres del jurat no estiguessin al corrent o no recordessin les bases establertes i que fos votada gairebé per unanimitat pel jurat. Un jurat, el president del qual era el director general de Política i Indústries Culturals i del Llibre del ministeri encapçalat per Íñigo Méndez de Vigo, en la seva condició de ministre d'Educació i Cultura del govern d'Espanya.
El ministre, a poc de començar a fer de portaveu del nou equip governamental de Mariano Rajoy, va haver de donar la cara per aquest error del seu ministeri i es va excusar i va voler excusar al seu equip atribuint el cas a tot un seguit d'errors. Errors greus, com es pot deduir, de desconeixement o de manca de preocupació per les bases d'un premi de la seva incumbència.
Per a més sarcasme, pel que sembla el ministeri va tenir coneixement de l'error a través dels lectors d'un diari, segons va dir el mateix ministre. El ministre va haver de demanar disculpes a l'autor i lloar la traducció des-premiada al mateix temps que va reafirmar que caldria convocar el premi de nou i concedir-lo a una altra traducció. Tot sembla tenir solució per als polítics, però això no evita criticar que ningú, ni del ministeri ni del jurat, tingués presents les bases del premi i s'adonés a temps d'evitar aquest ridícul monumental, més gran que les més de 1.800 pàgines de la traducció premiada i després des-premiada.
