L' evocador reportatge de Laura Fanals ens porta a la Girona de fa mig segle. Al matí del dia de la Immaculada Concepció, s'entregaren tres promocions de pisos del Patronat Provincial de l'Habitatge: el grup Girona per Girona, el bloc del passeig Canalejas i el grup Mazo Mendo a Pedret. No ens estranyi que el règim del general Franco triés una data mariana per fer una exhibició de política social. Què eren els pisos subvencionats si no un acte de caritat cristiana? Aquest fou el fil conductor dels discursos del Sr. Bisbe, de l'alcalde Ordis, del president de la Diputació, Sr. de Llobet, i del governador Hellín Sol. De caritat i de franquisme. Els habitatges es lliuraven aquestes dates perquè tan important era la simbologia mariana com la proximitat del referèndum -convocat pel 14 de desembre- que ocupava els mitjans de comunicació de l'època amb una contundent campanya.
El 10, discurs al Teatre Municipal de qui seria darrer ministre d'Educació de Franco, Cruz Martínez Esteruelas. La Conferència Episcopal emeté un comunicat en què orientava els catòlics a votar amb consciència responsable per bastir un futur millor i coses semblants. Els arquebisbats de Barcelona i de Bilbao desautoritzaren els eclesiàstics que opinaven coses diferents que la Conferència Episcopal, i foren detinguts i posats a disposició dels tribunals ciutadans els que manifestaven rebuig al Referèndum.
El 14, mentre a la Mairie de París lliuren Le Gran Prix du Disque Français a Raimon, a Espanya es vota i, a Girona, el sí obté el 90,88%. Tupinada? No ho semblava. Però hem conegut més tard que, a poblacions com Rubí, les autoritats locals es deixaren portar per l'entusiasme i aconseguiren que votés el 123% del cens.
El 15, amb evident enuig d'algun professor de l'Institut, s'obligà a suspendre la docència a les 10 del matí perquè el alumnes acudissin a la plaça de l'Ajuntament a un acte d'adhesió a Franco. Des del balcó, parlà Jaime Serrano de Quintana, conegut i festiu animador de les Festes de Sant Tomàs, amb la qual cosa s'aconseguí que la majoria dels alumnes presents s'ho prenguessin de conya. Alumnes de Preu s'estaven a la Rambla passejant i blasmant el règim. Els altres se n'havien anat a casa.
