Un any decisiu

03.01.2017 | 10:14

Aquest any 2017 és decisiu en les reivindicacions catalanes. El president Puigdemont ha estat clar: hi haurà referèndum. Mentre feia aquesta afirmació, Rajoy des de La Moncloa no deixava dubtes: la unitat d'Espanya està en joc, per la qual cosa no hi haurà referèndum. Segons ell, és impossible.

Com quedem? Qui s'han de creure els ciutadans? De moment, la majoria de la població continua amb els seus problemes diaris, mentre els polítics entretenen el personal amb un joc d'encenalls que no se sap ben bé com acabarà. L'estira i arronsa continuarà al llarg de les properes setmanes i tot fa pensar que la coalició de facto entre PP i PSOE, amb el suport de Ciutadans, prohibirà qualsevol iniciativa del Parlament de Catalunya que pugui donar veu els electors.

Carles Puigdemont ha comentat que no pensa anar a la reelecció, per la qual cosa pot ser el polític de casa nostra que menys li importi una possible inhabilitació. D'ara endavant es demanaran sacrificis i veurem com Homs, Mas, Rigau o Ortega viuran sota la pressió dels jutjats. Tanmateix Carme Forcadell tampoc ho tindrà fàcil, per la qual cosa la situació pot anar-se complicant amb el pas dels dies.

De moment, només se salva Oriol Junqueras, que és el més intel·ligent de tots. Sap que en qüestió de mesos pot ser el president de la Generalitat i actua amb peus de plom. No fa massa lletjos a Madrid i telefònicament parla amb Montoro, Sáenz de Santamaría i amb qui faci falta. No abandona les seves tesis independentistes, però es presenta sota el mantell de la moderació. A poc a poc, està guanyant la batalla de la centralitat i això l'obliga a ser la cara amable de la política catalana. Les darreres manifestacions del vicepresident Junqueras situen Carles Puigdemont en una posició radical. No és estrany, doncs, que els exconvergents –ara sota el nom de Partit Demòcrata– es conformin ja a ser un apèndix d'ERC, que segons totes les enquestes frega la cinquantena d'escons, mentre els seus socis de govern s'hauran de conformar amb una vintena.

Caldrà veure com evolucionen els esdeveniments, però el xoc de trens sembla garantit. El PP és conscient que haurà de fer concessions si vol obrir vies de diàleg, però no veu clar qui serà el seu interlocutor. El pinyol popular que envolta Rajoy prefereix esperar i veure els toros des de la barrera. Pensen que els primers moviments els ha de fer el Govern català i estan convençuts que seran incapaços de mantenir la cohesió interna de les forces independentistes. A Rajoy li dóna resultat esperar, però el calendari pressiona i Puigdemont ja no pot crear falses expectatives. Arriba l'hora de la veritat i en aquesta partida d'escacs guanyarà qui tingui el cap més fred i no es deixi portar per un fanatisme com el de la CUP, que no porta enlloc.

Mentre puja la temperatura entre els grups parlamentaris, serà bo veure quin paper juga Ada Colau. Els de Podem tenen molts vots a Catalunya i el seu paper serà important. Puigdemont intenta incorporar-los al procés però ells s'hi resisteixen. Saben que són el nou PSC d'aquest inici de segle i han de jugar amb una certa ambigüitat. El paper de tots els partits sembla prou definit, llevat dels comuns. Pablo Iglesias és favorable a la consulta, però la seva gent no fa el pas cap a l'independentisme. Si al final s'hi decantessin, l'empat tècnic actual de ben segur es desfaria. El desenllaç el sabrem ben aviat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema