Reis d'Orient, reis de saldo

07.01.2017 | 01:49

En uns temps en què la immigració s'ha convertit en un problema massa proper, quasi domèstic, i en molts casos ha donat pas a tragèdies que riu-te'n tu de les gregues, no entenc com les cavalcades dels Reis d'Orient segueixen fent-se amb personal embetumat, amb aquesta absurda intenció de voler perpetuar, en definitiva, un xou popular obviant els recursos, els condicionants i el context sociopolític actual. Tot plegat em recorda els textos constitucionals, arcaics i immobilistes que ja no se'ls creuen ni els seus propis autors. És la cutreria d'Occident al màxim exponent. Potser el problema és que vaig anar a un col·legi de monges on em van explicar la llegenda original dels Reis d'Orient amb més detalls que una pel·lícula de Rocco Siffredi. El primer any que vaig anar a una cavalcada amb més o menys consciència ja vaig adonar-me del cartró, i la meva primera reacció, en veure el rei pintat de negre i amb els llavis vermells de meuca «Paradise», va ser agafar els caramels que llençava per retornar-los-els a la cara. Va ser una gran decepció que també va suposar l'aprenentatge d'una de les primeres grans lliçons que et regala la vida: que la il·lusió sol significar que et donin gat per llebre, o en el cas concret, negre per negre de pot. I que els caramels de les cavalcades estan passats. Això també. Després hi ha qui et mira malament o t'envia privats al carallibre dient-te que el que tens és un trauma infantil, únicament per tenir la gosadia de criticar un xou fet i pensat pels més menuts que sua de treballar-se una miqueta més els detalls més elementals de la posada en escena. Fa uns anys, un grup de friquis gironins vam crear la websèrie Scalletti: Girona connection, que el que pretenia, sobretot, era riure's precisament d'aquesta falta de veracitat a l'hora de suggerir una ficció policíaca molt flipada pels carrers d'una ciutat grisa i decadent com Girona, i amb uns defectes –cal no oblidar-ho– en un 90% o més totalment buscats. De fet, en l'episodi inicial apareixia un personatge al qual tinc molta estima, en Julius Jackson, un negre més fals que els descomptes del Black Friday, i inspirat, en part, en els reis embetumats de les cavalcades d'aquests Reis Mags. També hi ha qui va a la cavalcada amb fanalets polititzats. De fet no passa res, no ve d'una ximpleria més. Perquè no és per desmoralitzar-vos però el rei negre és una invenció més de l'Església durant l'Edat Mitjana ideada per justificar l'expansió del cristianisme i sobretot representar l'adoració i servitud dels monarques de totes les races i continents al fill de Déu a la terra, i per extensió –clar– al seu representant directe, el Papa de Roma. Política pura. Parlant en mirra: mentida sobre mentida i tiro perquè em toca. Tant per tant, prefereixo llegendes paganes com el Tió o el Pare Noel, més innocents i amb escenificacions més senzilles que potencien la imaginació i que sobretot no prenen els nens per imbècils.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema