Cartes

14.01.2017 | 10:55

Recuperar sensors d´aparcament a la zona blava de Girona
Pere Tubert Bassas ExPresident de MIFAS. girona.

Tothom que ha seguit aquests últims anys la gestió de zones blaves de l´Ajuntament de Girona sap que la gestió administrativa que ha fet ha estat un fracàs i el Sr. Joan Alcalá com a regidor responsable d´aquesta àrea hauria d´assumir la seva responsabilitat.

A què ve ara demanar recuperar els sensors d´aparcaments? El plec de clàusules del contracte administratiu deixava clar que des del primer dia d´explotació del nou concessionari havien d´estar en funcionament. Quantes de les obligacions que tenia el nou concessionari no es varen complir? Què s´ha cobrat, de parquímetres vells, avals, quotes... durant aquests dos anys? Els tècnics que van avalar que l´oferta no era temerària, ens poden elaborar un informe del grau de compliment del concurs.

Abans de començar jo vaig exposar que no s´havia obrat bé i que la responsabilitat començava en l´alcalde.
De la decisió de municipalitzar el servei no hi tinc gaire res a a dir. És una qüestió de fe, qui pensa que tots hem d´ésser funcionaris, i qui creu en la gestió especialitzada. L´únic que per experiència puc dir és que ara mai no sabrem el cost real de la gestió.

Caducitat
José Luis Lucero girona

Jo soc el mateix però les circumstàncies són canviants i diferents. Per què dic això? Doncs perquè quan algú (hom) fa algun suggeriment, al·legació o ha de tramitar quelcom al banc, organisme o ajuntament es troba que aquella persona en qui confiaves, ja l´han substituït o canviat de lloc i al nouvingut li ho has d´explicar tot, altre cop, o et diu que allò que ens van dir abans, com que ell no hi era, no sap i no se´n fa responsable.

Ho dic per molts organismes i sobretot per l´Ajuntament. A la privada és diferent.

Ex: un regidor i el tècnic responsable van dir «una cosa», com que les «coses de palau van a poc a poc» al cap de quatre anys o més la «cosa» no està solucionada i el «novell» diu que (ell no hi era, no és la seva competència, etc..) no hi pot fer res, sinó tot el contrari.

M´enteneu? Si no, demanaré a algun periodista i/o interessat en tasques socials i ciutadanes, que faci investigació i que ho expliqui millor abans que jo tambè caduqui. Gràcies.

Les raons del president Puigdemont
Pere Espinet i Coll Portaveu del grup municipal PAU (Per Anglès Units) de l´Ajuntament d´Anglès

Si el president de la Generalitat de Catalunya fes una regressió en el temps, concretament al dia clau en què se li va encomanar des de Barcelona la seva nova tasca política, i pogués canviar la decisió presa, segurament aquesta seria la mateixa, tot i els esforços que li ha comportat. Durant aquest primer any de lluita constant per fer front als reptes marcats, de ben segur que al President no li han mancat ajudes dels seus col·laboradors, cercant aquests els recursos que estan escrits i, permeteu-me la gosadia, també dels que no estan escrits, que a voltes són els que poden millorar els camins de les decisions preses i les que encara s´han de prendre.

 Entenc perfectament la decisió que ha pres darrerament el president, és un esser humà i com a tal disposa d´una balança, on pot mesurar els pros i contres, els amics i enemics, el que pot i el que vol, la salut i la malaltia, el que passarà o pot passar... 

Al meu entendre, el president ha fet una bona feina, i com totes les feines, tenen un principi i un final, i sembla ser que l´objectiu que se li va encomanar està força encarrilat.

Permeteu-me finalitzar tot fent referència a les paraules del pensador indi Jiddu Krishnamurti: «Tots volem ser gent famosa, però en el moment que volem ser quelcom ja no som lliures».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema