La nòmina, en paper o en suport informàtic?

23.01.2017 | 09:43

El dimecres 4 de gener el gabinet de comunicació del poder judicial va publicar una nota de premsa amb el títol «El Tribunal Suprem avala que les empreses comuniquin les nòmines en suport informàtic i no en paper», i el subtítol «La Sala del Social argumenta que el canvi de suport no suposa perjudici ni cap molèstia per al treballador». En aquesta nota de premsa es realitza una àmplia explicació de la sentència dictada per la Sala del Social del Tribunal Suprem l´1 de desembre, explicant en el paràgraf segon d´aquella que «l´alt tribunal modifica la doctrina sobre això que va plasmar en una sentència de 22 de desembre de 2011, referida a l´empresa Air Europa, on defensava que la previsió legal era el lliurament material en suport paper de les nòmines». El Suprem explica que ha canviat el criteri «a la vista del temps transcorregut des que es va dictar la mateixa i de la generalització de la utilització del suport informàtic en lloc del suport paper per emmagatzemar i comunicar dades, documents, decisions ... utilitzat profusament tant en l´àmbit privat com en l´administració pública».

No deixa de sorprendre que els jutjats i tribunals hagin de conèixer de conflictes com el suscitat en el present cas, ja que els mitjans informàtics actuals permeten accedir en igualtat de condicions al rebut de la nòmina que si es lliurés per l´empresa en suport paper, i atès que allò que importa és el contingut del document (és a dir, el salari, amb tots els seus components degudament desglossats i especificats per a un perfecte coneixement per part del treballador) i no la forma, la posada a disposició del rebut de salari per una o una altra via no hauria de merèixer més importància ni suscitar conflictes en l´àmbit de les empreses.

No obstant això, sí cal facilitar per part empresarial l´accés adequat al rebut de salari i posar a disposició els mitjans necessaris per tenir-hi fàcil accés i per poder imprimir-lo si així es considera oportú, i això no sempre ocorre com ho demostra, per posar un exemple significatiu, la sentència dictada per la Sala del Social de l´Audiència Nacional el 28 d´abril del 2015.

Molt probablement també influeixi en el fet que conflictes com l´actual arribin als tribunals el fet que la decisió sigui adoptada unilateralment per l´empresa, amb independència que pugui fer-ho en virtut del poder de direcció que li atorga la normativa laboral vigent, i sense consulta prèvia amb la representació dels treballadors, en el marc d´un clima laboral que potser no sigui el millor per al desenvolupament ordenat de les relacions diàries entre la direcció i el personal.

El conflicte jurídic troba el seu origen en la decisió empresarial de canviar el sistema de comunicació als treballadors de les seves nòmines, passant a partir de febrer de 2013 a deixar de fer-ho en suport paper i facilitar-la per via informàtica. El fet provat segon, 3, de la sentència d´instància dictada pel Jutjat del Social núm. 6 d´Oviedo el 20 de juny de 2014, ho explica d´aquesta manera: «L´empresa lliurava les nòmines als treballadors físicament, introduint-les en les bústies individuals de cada treballador. A partir del mes de febrer de 2013, l´empresa va substituir aquest sistema per la inclusió de les nòmines en el compte personal de cada treballador al qual poden accedir mitjançant un terminal informàtic situat al costat de les bústies, per la qual cosa han d´introduir el seu DNI i la seva clau d´accés personal per tenir accés directe a la nòmina». El Jutjat va desestimar la demanda, i la mateixa sort va córrer el recurs de suplicació davant del Tribunal Superior de Justícia. Finalment va ser estimat el recurs de cassació per a la unificació de doctrina pel TS.

És en el fonament de dret tercer de la sentència del TS on es troba la fonamentació jurídica amb la qual es rectifica la doctrina de la sentència anterior de 22 de desembre de 2011 i de la qual em quedo com a argument principal, encara que aparegui en l´últim apartat, 4, del fonament jurídic, amb l´impacte del canvi tecnològic en la modificació del criteri anterior, i per això amb una visió més oberta i receptiva a l´impacte de la tecnologia en les relacions de treball sempre que el seu ús, en aquest cas concret, no provoqui un perjudici al treballador (que podria produir-se, certament, en casos semblants a l´analitzat en la sentència de l´AN). El TS «no desconeix» la seva doctrina anterior, però considera necessària la seva rectificació «a la vista del temps transcorregut des que es va dictar aquesta i de la generalització de la utilització del suport informàtic en lloc del suport paper per emmagatzemar i comunicar dades, documents , decisions... utilitzat profusament tant en l´àmbit privat com en l´administració pública, així com de la facilitat i accessibilitat per als treballadors que ofereix el nou sistema implantat per l´empresa objecte de recurs, Transportes Unidos de Asturias, s.l...».

La mateixa argumentació, exposada en altres termes, es troba en l´última part de l´apartat 3, en el qual, després de recordar que la finalitat de la normativa és que el treballador tingui coneixement de quin és el contingut de la nòmina, posa de manifest que el canvi experimentat no és costós ni suposa molèstia per al treballador, ja que en el cas concret enjudiciat «l´aprehensió de les nòmines, que abans es realitzava acudint a la bústia que per això havia disposat per a cada treballador, ara s´efectua acudint al terminal informàtic situat al costat de aquests bústies. L´operació que abans consistia a obrir la bústia mitjançant una clau, ara es realitza introduint en el terminal el número de DNI i la clau. No pot qualificar-se de costós el fet que si el treballador vol una còpia de la seva nòmina en suport paper hagi de donar l´ordre d´«imprimir» i esperar breus segons que la impressió s´efectuï».

Concloc. És lògic i previsible pensar que ja no se suscitaran conflictes d´aquesta mena davant els jutjats i tribunals, almenys en allò que es refereix a la forma de lliurament del rebut de salari. No obstant això, no s´ha de descartar que segueixin produint-se quan l´empresa no doni als seus treballadors les facilitats necessàries per a l´accés a la seva nòmina i, si s´escau, a la seva impressió. Està, doncs, en mans de les empreses, i crec que tant l´AN el 2015 com el TS el 2016 els ho han posat molt fàcil evitar que hi hagi conflictes laborals al respecte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema