En una època de crisi, el turisme ha estat una peça fonamental per a l'economia no només de Catalunya, sinó també de l'Estat espanyol. Soc dels partidaris d'un ministeri específic per al sector a Madrid i d'una conselleria a la Generalitat de Catalunya. Però, malgrat el pas dels anys, el PP ha escollit un especialista energètic per a la defensa del turisme i a casa nostra els nomenaments són fruit dels serveis prestats.
Fitur és la fira turística més important d'Espanya. Allí se cita el sector per tal d'oferir el seu producte. Un any més el paper de Catalunya ha estat molt trist. Ja no es demana un pavelló com el d'Andalusia, que presentà una oferta impressionant, però sí un equipament molt més ambiciós. Sense anar més lluny, Ceuta i Melilla estaven molt més ben posicionades que no pas Catalunya. I això no pot ser, si tenim present la importància i els diners que mou el sector.
La majoria de comunitats són representades pels seus màxims representants i Catalunya renuncià a ser-hi. Ni tan sols s'hi va acostar el conseller del ram, mentre presidents com els d'Andalusia, País Valencià o Illes Balears sí hi eren.
Hom té la impressió que avui la Generalitat de Catalunya no té política turística. El paper del secretari d'Empresa i Competitivitat i del director general va ser decebedor. Entre altres coses, encara busquen un model per al país i foren incapaços de dir absolutament res que engresqués les persones del sector. El director general ha estat un any en el càrrec i encara no ha aterrat i el substitut del conseller fou el senyor Joan Aregio, que des d'un llunyà 2007 els exconvergents el tenen col·locat atès que és un home de la colla de Felip Puig. Fa quatre dies ens parlava de seguretat viària, atès que era el Director del Servei Català de Trànsit i ara de Turisme. Evidentment, ben poca cosa hi entén però ja se sap com funciona això de la política.
Per cert, en la recepció de la Generalitat en un hotel madrileny cada any hi ha menys gent. Enguany de les comarques gironines només hi assistiren els alcaldes de Lloret de Mar i Castelló d'Empúries del sector públic. I del privat, ben pocs representants. Per no haver-hi, no hi van anar ni els responsables del Patronat de Turisme de la Costa Brava que segurament un dimecres al vespre tenien a Madrid altra feina a fer. Tot plegat, molt decebedor i el paper de Catalunya , ratllant el ridícul.
Enrere resten aquells anys on el sector privat i el públic de casa nostra feien pinya i al llarg de tres dies protagonitzaven a Madrid tot un seguit d'activitats, tot sembrant i divulgant tots els indrets de la Costa Brava i del nostre Pirineu. Sembla com si alguns càrrecs públics hi anessin per tal de cobrir l'expedient i sense ser conscients de la importància que té Fitur en el turisme mundial.
Tant de bo que s'obri una reflexió a l'entorn de què volem ser de grans. Però si es continua en aquesta línia, Catalunya perdrà bous i esquelles. El nostre país té prou potencialitat com per ser un atractiu turístic i al capdavant cal posar persones que hi entenguin i tinguin una certa experiència. El nostre país ha de ser un exemple i un mirall ja sigui a Madrid, Moscou o Düsseldorf.
Si es vol afrontar el futur amb garanties, no es pot fer el ridícul. I Catalunya l'ha fet al llarg de la proppassada setmana, malgrat l'esforç d'alguns operadors i d'alguns municipis de Catalunya, que són conscients que la seva economia va lligada el món del turisme. L'Oriol Junqueras n'hauria de prendre nota o serà molt complicat recuperar el temps.
