la «pertinaç sequera»

28.01.2017 | 06:30

Els pagesos són potser els que tenen més clara la relació diària entre meteorologia i economia, però cada cop n´hi ha menys. La secció del temps és una de les més vistes dels informatius, però per a la majoria aquest interès es relaciona amb petites decisions de la rutina diària: estendre la roba, agafar el paraigua, triar la jaqueta... Han quedat molt enrere els deu mil anys de societat agrària, quan la gent mirava constantment al cel per endevinar si plouria, pedregaria o gelaria, ja que una mala combinació de meteors podia arruïnar la collita de l´any i condemnar la família i la comarca sencera a la penúria, la fam i qui sap si l´emigració.
Però ja fa moltes dècades que la base de la societat ha deixat de ser agrària i rural. Hem fet créixer les ciutats i els sectors bàsics de l´economia són els serveis i la indústria. Les tecnologies aplicades a l´agricultura i la globalització fan que la pluja o les gelades locals tinguin un efecte limitat en l´assortiment dels supermercats. La majoria relacionem poc o gens els meteors amb els alts i baixos de la nostra butxaca. Fins ara.
Fins ara, quan Mariano Rajoy, ha vinculat l´escandalós encariment de la factura de l´electricitat amb la manca de pluges, i ha augurat que el retorn de les precipitacions faria baixar la tarifa. Sabent això, quan en Mauri anunciï la persistència de l´anticicló pensarem: vaja, la llum serà més cara. En canvi, si avisa de precipitacions ens n´alegrarem per la raó contrària. El cel ens farà rics o pobres per raons diferents de les de fa dos-cents anys.
Vet aquí com, al cap de més de mig segle, es torna a posar en circulació la teoria de la «pertinaz sequía», que era la frase amb què els governs de Franco, i el dictador mateix, excusaven tota mena de problemes econòmics, culpant-ne l´aigua que no queia del cel. «Hem contemplat assedegades les nostres terres i gairebé buits els nostres pantans amb la pertinaç sequera, que ha minvat la nostra capacitat de producció fins a extrems sense precedents», deia el «caudillo» en el missatge de Cap d´Any del 1950. Es veu que l´autarquia econòmica, imposada per criteris ideològics, no hi tenia res a veure.
Ara la llum s´apuja també per la pertinaç sequera, i es veu que la mala regulació del sector, dissenyada per afavorir l´oligopoli, tampoc no hi te res a veure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema