Participació ciutadana

31.01.2017 | 09:53

Sembla que la «participació» ha de salvar les democràcies occidentals. Mentre futures generacions de polítics empenyen amb promeses de retornar capacitat de decisió al poble, els polítics «en actiu» envoltats del «tuf» de no haver sabut aturar el cataclisme i espantats pels avenços electorals dels anti-sistema (Comuns, Podem, CUP, etc.), responen, reservant partides dels pressupostos que encara controlen, per a propostes dels ciutadans. A Roses, per exemple, dijous s´acaba el termini per presentar projectes amb un cost màxim de 150.000 euros. Ja veurem «la collita», perquè unes bases més aviat caòtiques podrien convertir la convocatòria en una mena de bústia per a la carta als Reis (tipus «vull una pista d´atletisme» o «proposo instal·lar un semàfor a la cruïlla tal», etc.), en lloc de demanar projectes elaborats amb un cert rigor per poder detectar les veritables prioritats dels vilatans.

És cert que els joves, sobretot els joves ben formats i interessats, tenen dret a exigir canvis a un sistema que se´ls presenta amb molt pocs atractius –corrupció, prevaricació, nepotisme. Però també ho és que abans de capgirar-ho tot, se´ls ha d´advertir dels riscos del que plantegen, que no és ni de lluny tan nou com es pensen. El món ja ha viscut unes quantes revoltes populars i ha conegut èpoques d´anarquia o comunisme, per citar només dos «sistemes» que també prometien «atorgar el poder al poble» i han acabat com el rosari de l´aurora. A Suïssa, que molts veuen com a exemple de democràcia participativa, la participació a les eleccions legislatives fa 40 anys que no supera el 50%, mentre que només els temes més apassionants porten els ciutadans a les urnes en els referèndums que se celebren cada 3 o 4 mesos i en els qualsparticipa d´entre el 27% i 78% de la població. A Islàndia, on «el poble» va enviar a tot el govern a la presó el 2008 i es va negar a pagar el deute dels seus bancs, fa 9 anys que discuteixen una nova Constitució que els ciutadans són incapaços de tirar endavant.

Personalment, no sé si «la gent» realment vol tanta participació com els joves «cridaners» estan reclamant. En conec molts que ja els fatiga haver d´anar any sí i any també a votar a les municipals, les regionals, les estatals o a les europees. I a menys participació, menys legitimitat. Potser cal estudiar altres alternatives per a una major democratització del sistema, com ara les llistes obertes o les eleccions a dues voltes, que tan bons resultats donen a França. En tot cas, el respecte és una de les claus a qualsevol democràcia. No són de rebut els insults i les desqualificacions –ni quan un defensa elBullifoundation a cala Montjoi o el Museu del Circ per a Figueres!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema