Com fer la pell dura

01.02.2017 | 09:13

Hi ha gent al món que sense ser uns vulgars psicòpates, tenen la facultat, tan beneficiosa per a ells, de passar pàgina quan pateixen una decepció o una baralla greu amb una persona estimada, dins la família, en l´entorn laboral o en el cercle d´amistats més estret. Hi ha gent que, hagin traït ells o els hagin decebut, tiren endavant sense cap trauma interior o sense desgast psicològic aparent. Sense una aparent esquerda en la seva forma d´actuar. Aquesta gent, que no són psicòpates, perquè si no això no té cap valor, tenen una facultat de regeneració important.

Ja saben que cada temporada es posen de moda tres o quatre paraules noves i estranyes. Que si postveritat, allò de les mentides de tota la vida dels polítics; que si cunyadisme, que s´aplica amb menyspreu a l´opinió de la gent del carrer. Sobretot, del cunyat saberut que és una enciclopèdia plena d´errors i vanitat a parts iguals. És cert que les xarxes socials han creat unes frases fetes i un llenguatge clonat, on molta gent pensa igual sense adonar-se que els teledirigeixen com a mesells sense opinió pròpia, i sobretot, sense la facultat de jutjar amb rigor els errors que cometen els que ells consideren del seu bàndol. Si comencem a fer tribus, clubs privats i bàndols, quan el món es fa tan petit i d´una forma tan ràpida, anem directament al desastre.

Un d´aquests mots tan a la moda és resiliència. Prové de la psicologia i del món de l´enginyeria. I s´aplica a la facultat d´algunes persones per superar experiències traumàtiques, oblidant tot el dolor que han rebut o els han infringit, per quedar-se amb les coses bones i meravelloses de la vida. Que n´hi ha un fotimer i de vegades les oblidem. La joie de vivre, que diuen els francesos, des de Charles Trenet i l´Édith Piaf, una lluitadora de vida desgraciada i tan apassionada. La resiliència és allò que ens permet tirar endavant en els entorns més terribles. L´escriptor Luis Landero ha dit en una entrevista que la mort del pare va ser un alliberament per a la seva família. Precisament perquè hi ha gent, que com els dictadors de països, tenen esclavitzada la família, i la seva personalitat anul·la i ofega la gent del voltant. Superar aquests traumes sense tornar-se boig o rendir-se és un dels triomfs més grans que pot tenir una persona. Abandonar els egocèntrics, els maltractadors, els dominadors, la gent psicòpata o tòxica que t´esclavitza i t´envolta, per intentar ser tu mateix, amb la vida que vols fer i les fites que t´has proposat, recuperant el bon humor i la felicitat que mereixes, és, com diu Landero, tornar a respirar i tornar a ser tu mateix. Aprendre a fer la pell dura davant els fracassos de la vida, és una bona aspiració per ser un adult, paraules rares a banda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema