Nova unitat de detecció precoç d´autisme
diana canals batlle verges
Avui 18 de febrer és el Dia Internacional de la Síndrome d´Asperger i vull comentar una notícia, on es detallava que s´ha creat una Unitat de detecció precoç de casos d´autisme en infants al Baix Empordà. Per a la Dúnia, ja arriba tard...
Del 2014 al 2016 donant voltes per aconseguir un diagnòstic correcte. Ningú ens va saber derivar a un servei públic i finalment a la Clínica Dexeus ens confirmen que la Dúnia té un trastorn d´espectre autista (TEA), concretament la síndrome d´Asperger. Tenim la gran sort que hi ha pares i mares que ja s´han organitzat perquè tinguem el camí més planer i Associació Síndrome d´Asperger Girona (SAGI), ja està creada i ens dona el servei, assessorament i acompanyament que les famílies necessitem.
Amb la nova unitat de detecció precoç, les persones que gestionen els serveis sanitaris es coordinaran i sabran com diagnosticar? Algú es posarà en contacte amb nosaltres per explicar-nos quins avantatges comporta aquest nou servei als ja diagnosticats? L´única cosa que entenc ara mateix es que algú es vol posar medalles parlant d´autisme.
Ànims a totes les famílies que es troben enmig d´aquest camí ple de punxes. Si teniu la sort de trobar una psicòloga de confiança, tutores implicades i persones que tenen ganes d´entendre arriba un dia que el sol torna a sortir.
I avui 18 de febrer, parlem d´Asperger, però volem FETS i no paraules. Volem una notícia on es parli de serveis per a les famílies i no la presentació de programes sense nom que ningú sap on trobar-los. Avui per avui, el més calent és a l´aigüera.
Casa nostra és casa vostra
Maria Àngels Mató i Pallí girona
Impressió, emoció, esperança, voluntat d´ajudar al veure tanta gent gastant-se unànimement per un objectiu tan manifestament noble i bo. Em voldria limitar a recollir frases que varen anar caient al llarg de les dues i escaig hores, frases que són or, criteris que, passats a la pràctica, sí que són la veritable riquesa d´un poble.
Vaig poder recollir:
«Jo soc tu.
Cap ésser humà és il·legal.
Les persones mai són xifres.
Hi ha una pàtria que es diu justícia.
L´alegria és una forma de resistència.
Obriu les fronteres, volem acollir.
Hem d´acollir, el fet de ser humans no és opcional.
Si no acollim deixem de ser humans.
Acollir no és solidaritat, és deure.
Aquestes persones no són com nosaltres, són nosaltres.
No es tracta de fer el que puguem, tenim el deure de fer el que calgui.»
Amb peces d´or com aquestes al Palau Sant Jordi s´ha proposat, demanat, cantat, recitat, exigit cridant: «Ja, Ja, Ara!!! prou de passivitat!!!»
Als escolars dels instituts de l´Alt Empordà
Francesc A. Picas la jonquera
El Museu de l´Exili de la Jonquera amaga la veritat. En plena guerra civil, moltes famílies procedents de l´Aragó i d´Andalusia, els pobles de les quals havien sofert destrosses per la guerra, es refugiaren a Catalunya, on foren molt ben acollits.
El 1939, a la retirada de l´exèrcit republicà, els polítics del govern de la República divulgaren un fals pànic entre la gent i impulsaren els refugiats a marxar a França. Enganyosament divulgaren que serien ben acollits, però en lloc de trobar selectes residències, trobaren camps de concentració, on sofriren fam, fred i malalties. Alguns, la mort. A la duana francesa no els deixaren entrar ni camions, ni carros, ni matalassos ni sacs de menjar. Ho van haver de deixar tot a la frontera.
Els refugiats, en venir la pau, se n´havien d´entornar als seus pobles o quedar-se a Catalunya o a València, on eren ben acollits.
El Museu de l´Exili de la Jonquera, en nom de la República, hauria de demanar perdó als refugiats i a les seves famílies, que per culpa d´un encegament polític portaren unes pobres famílies sense càrrec polític, a uns sofriments i a unes dures penalitats, especialment a dones i criatures innocents.
El Museu de l´Exili amaga la veritat.
Els escolars dels instituts de l´Alt Empordà tenen dret a conèixer la veritat històrica.
