Per sota de les grans estratègies dels partits, hi ha les necessitats quotidianes de les nostres ciutats i viles. Que, com en el cas de Figueres, volen ser més atractives en un món on la competència és tan gran, i el coneixement de les poblacions mitjanes en l´àmbit europeu és més alt que mai.

Tant ahir com avui, la capital té pendent com rendibilitzar millor, d´una forma duradora, el milió de visitants anuals del Museu Dalí, que descobreixen un dels pocs espais culturals que va ser concebut per l´artista de qui guarda l´obra. De la mateixa manera, la ciutat es llepa les ferides de l´impacte del centre d´outlet Gran Jonquera, que fa que molts francesos no vinguin tant com abans. La ciutat, sempre en moviment, de la qual s´ha desplaçat una certa classe mitjana-alta cap a pobles més tranquils i amb menys impostos, del voltant.

La capital empordanesa, que amb l´alcalde Armangué somiava amb els 50.000 habitants i ser motor comercial entre Pirineus; que mira de reüll Girona, i lluita contra deutes i vaques magres. Que juga la carta d´un nou museu, el del Circ, impulsat per l´èxit del Festival, potser afeblint encerts com l´Acústica. I a la recamnra el repte, prometedor, de la casa natal de Dalí, l´ocasió per mostrar la història i la riquesa cultural del país. Amb un ajuntament fraccionat i que li cal una entesa difícil entre partits, pendent de la personalitat dels diferents líders. La ciutat que vol un projecte de ciutat.