En política guanya qui domina el carrer. Però és inútil viure permanentment refugiat al carrer. Més de 160.000 persones a Barcelona demanant a la Unió Europea i al Govern espanyol poder acollir refugiats és una prova que al carrer continuem essent solidaris.
Però aquesta força s'ha de convertir en política. No n´hi ha prou que els ciutadans de Catalunya ens refermem en la idea que són els més bonics i intel·ligents del planeta.
Ara toca als partits catalans fer una gran aliança per guanyar votacions al Congrés per canviar la política del «sí, però no» de Rajoy, que siguin capaços de teixir aliances amb la resta de partits espanyols, que impulsin acords amb el Govern espanyol i la resta de comunitats autònomes per a convertir la reivindicació en realitats.
I que tot això es transformi en pressupostos, recursos i equipaments perquè realment no es quedi només als carrers de Barcelona. Manifestar-se està bé. Caure en l'autocomplaença de tenir 160.000 persones al carrer serveix de poc.
Cal que els polítics deixin de refugiar-se al carrer. Que surtin del cau del cofoisme i que facin la política que ja els toca fer, vaja.
