Entre l'error i l'horror

Ressenyaré unes quantes coses, paraula que tant pronuncia Rajoy quan no sap quina altra fer servir.

Un error que produeix cert horror ha estat contemplar el ridícul de polítics com Millo -va destapar el tema-, Rajoy, Puigdemont, Munté i García Albiol sobre si va haver-hi o no reunió secreta, o discreta a la Moncloa. Qualificar-la de discreta en lloc de secreta evoca la definició de la maçoneria, però dubto que individus tan intolerants com Rajoy o García Albiol comparteixin algun dels principis teòrics dels maçons conseqüents.

Un altre motiu d'horror relacionat amb errors: el de la vendetta del ministre Guindos contra l'exgovernador del Banc d'Espanya, Fernández Ordóñez. Diuen que la venjança és un plat que se serveix fred, i en aquest cas no estava fred sinó gelat. El ministre es va deixar anar que «cada dia està més clar que l'OPV de Bankia va ser un error». I va afegir contundents al·lusions a uns i a uns altres que van tenir a veure amb aquella desastrosa operació de salvament de polítics i directius d'entitats financeres. Al si d'aquesta vendetta no ha de ser aliè el que un diari es mostrés molt amic del ministre i tragués de l'hemeroteca aquella frase que, al juliol de 2012, Fernández Ordóñez va dir al Congrés: «Va ser un error fer fora Rato? No era necessari destituir Rato. És una personalitat important en el context internacional, quelcom que sempre ajuda, i que ha heretat una situació?» Quina visió, més errònia, la de l'exgovernador del Banc d'Espanya sobre Rato, i quina habilitat la dels amics del ministre Guindos!

Horror produeix també veure l'actual governador del Banc d'Espanya traient-se de la màniga la proposta de retardar l'edat de jubilació fins als 67 anys, en comptes d'afrontar la responsabilitat de la institució que governa en el cas Bankia i les encara avui pendents pràctiques abusives de molts bancs. Quin error el seu, i quin altre horror produeix també la defensa corporativa de l'anomenat MAFO encapçalada i desenvolupada a ultrança des del Banc d'aquell governador que no va voler assabentar-se del que recomanaven els seus inspectors sobre la inviable situació patrimonial de Bankia. Horror produeix que aquest Banc d'Espanya tingui funcionaris que es dediquen a menesters com ara redactar informes sobre temes variats que no tenen a veure amb les seves escasses competències des que existeix l'euro. I horror produeix veure el corporativisme que mostra la quantitat d'articles en diaris econòmics exculpatoris dels ara investigats directius del Banc d'Espanya.

Canvio de tema: horror produeix que una fiscal amb comandament en plaça al·ludís al fet que ella és molt coneguda pel seu «meravellós cabell blanc», frase textualment reproduïda aquí, que va pronunciar durant una roda de premsa sobre les seves sensacions de por de ser agredida per l'actitud d'algun manifestant que donava suport a Mas. Més horror, ple d'errors: l'embolic dels fiscals, el president de Múrcia i el ministre de Justícia. I encara més: que l'exconsellera de Turisme de València es quedi a casa i evita la presó a canvi de 15.000 euros.

Horror plagat d'errors produeixen l'assumpte de l'exjutge Vidal, el llapis de memòria sobre els Pujol, l'operació -real o no- de l'operació Catalunya de Moragas i Sánchez-Camacho, l'esmòquing d'Iglesias en la gala dels premis Goya i el que va dir sobre posar-se de genolls davant els treballadors del cinema, l'egocentrisme i la manera com aquest líder de Podem ha marginat els seus rivals derrotats en les urnes envoltant-se d'una guàrdia pretoriana... i potser no provoca horror l'anunci de la Junta d'Extremadura de destinar una partida de fons per a formació per incloure la caça dins del procés educatiu de menors edat.

Amb tants errors que produeixen horror em permeto acabar amb un parell d'errors que feien mal a la vista: en un mateix dia els dos diaris de Barcelona que tenen edicions en espanyol i en català van sortir amb errors en titulars, i no precisament deguts a la traducció. En un d'ells va aparèixer la paraula «prínceps» mal escrita. I en l'altre, un titular deia «Wolskwagen» amb doble ve baixa inicial. Quin error tractant-se d'una marca tan coneguda i d'un dels principals fabricants de cotxes del món i propietari de Seat! És cert que qualsevol de nosaltres comet errors, però el que em produeix cert horror i sorpresa és que aquesta errata no fos detectada ni per per un cap de secció, ni per un redactor cap, ni un cap d'àrea, ni un subdirector, ni per ningú abans d'anar a impremta. Potser molts d'ells es trobaven molt ocupats anant de tertúlia en tertúlia o potser es trobaven superats i deprimits per tant error i horror que ens envolten.