Dimecres començarà a Barcelona un dels judicis més esperats per la seva rellevància mediàtica i per les conseqüències polítiques que pot tenir: el del saqueig del Palau de la Música. La vista oral s´inicia gairebé vuit anys després que els Mossos d´Esquadra entressin a l´emblemàtica institució cultural i es produïssin les primeres detencions perquè la instrucció es va allargar durant quatre anys (i va ser dirigida per fins a cinc jutges diferents) i després s´han anat produint tota mena de traves formals que evidencien de nou les disfuncions del sistema. En qualsevol cas, quan encara són ben calents altres processos relacionats amb la corrupció que s´acaben de dirimir, com ara Nóos, Gürtel o les targetes black de Caja Madrid, arriba el moment que l´expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i el seu estret col·laborador a la institució, Jordi Montull, compareguin davant de la Justícia per respondre d´un saqueig valorat en uns 25 milions d´euros. Però no és aquest el principal punt d´interès d´aquest judici -Millet i Montull han confessat una part dels seus delictes- sinó que ho és determinar si el Palau de la Música va servir de tapadora per al finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). És per això que entre els acusats hi ha l´extresorer del partit, Daniel Osàcar, i la mateixa Convergència figura al procés com a responsable civil a títol lucratiu (per la qual cosa li van ser embargades les seves seus). El tribunal, en concret, haurà de dictaminar si a través del Palau CDC va cobrar de manera continuada comissions de la constructora Ferrovial, fins a un import total de 6,6 milions d´euros. Entre els setze acusats d´aquest judici -que s´allargarà quatre mesos- hi ha també directius de Ferrovial i altres empresaris.

Per si no n´hi hagués prou, en aquests inicis de març començarà també un altre judici que s´ha fet esperar vuit anys, el del cas Pretòria, que afecta dirigents de CDC i del PSC, acusats de tràfic d´influències, suborn i blanqueig de capitals. Entre els onze processats hi ha els convergents Macià Alavedra (exconseller d´Economia i Finances) i Lluís Prenafeta (exsecretari general de Presidència i mà dreta de Jordi Pujol entre 1980 i 1990) i els socialistes Bartomeu Muñoz (exalcalde de Santa Coloma de Gramenet) i Luis Andrés García, Luigi (exdiputat). Segons la Fiscalia, entre 2000 i 2009 van obtenir 45 milions d´euros en comissions il·legals, a través de projectes urbanístics a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona.

Entre uns i altres, la primavera judicial a Catalunya (i de retruc la política, és clar) es presenta més que intensa i amb molt per aclarir.