Es bo celebrar el dia de la Dona. Aviat seran múltiples actes els que intentaran fer visibles alguns dels problemes d´aquesta més de mitja part de la societat. Premsa, televisions i ràdios parlaran de l´important paper d´algunes persones cèlebres. Però la realitat és que la dona en els mitjans de comunicació continua tenint un paper minoritari respecte a l´home i, a més, es continuen mantenint unes concepcions de gènere que les allunyen de la idea d´igualtat. Es pot pensar -per deducció- que la menor presència de dones en els programes informatius reflecteix les diferències en la participació que actualment tenen en la societat. Però no és cert. Entre els metges que exerceixen la seua professió a Espanya, un 46,4% són dones, i el percentatge es redueix a un 26,7% quan apareixen en televisió. El mateix succeeix amb les professores universitàries: un 37,5% són dones, però en televisió es redueixen a un 12,7%. Justament la sanitat i l´educació tenen una elevada presència de dones, però resulta que en televisió apareixen més com a usuàries dels serveis sanitaris que com a professionals, i més com a estudiants que com a professores. Les dones s´associen així a rols de menys prestigi, o que impliquen passivitat. Per tant, convindria -des dels mitjans de comunicació i des de la societat- pensar alguna manera de no oblidar les dones els 364 dies restants de l´any.
