En la seva lluita per l'audiència, la indústria de la comunicació està potenciant una forma de constitució psicològica molt primària. Es diu sovint que, en lloc d'afavorir una organització mental adulta, està contribuint a estimular els principis, pautes i valors adolescents. Potser va ser així durant els anys 90 del segle passat o els primers dos mil. No obstant, la situació ha canviat. Com s'ha pogut comprovar en l'última edició del Mobile World Congress de Barcelona, el plantejament moral i el desenvolupament operatiu en el sector és directament infantil. La rebel·lió dels nens contra el dolor comporta una progressió particular, gairebé circular: dos passos endavant i dos enrere. El sentit predominant d'una criatura en competició per unes provisions limitades -com lluiten les empreses pel públic- es manifesta en un contrast amb la consciència adulta, d'infinites possibilitats obertes al pensament i la creativitat. Per això, en l'àrea que ens ocupa, l'acció és equiparada al triomf, i ho hem pogut observar a la fira barcelonina. Aquests factors -avidesa, plaer per guanyar, etc.- es combinen en un entorn lúdic, diferent de la capacitat de coneixement adulta. El nen se satisfà aprenent, encara que no comprengui. S'acontenta sabent el nom d'un objecte i adquirint-ne l'ús, però no es preocupa de conservar-lo. O sigui, el mateix que l'audiència actual amb les seves joguines tecnològiques.
