La setmana passada, la intenció de l'associació ultracatòlica Hazte Oir de passejar un autobús amb missatges transfòbics va generar una allau de crítiques i protestes. No era per menys: els missatges que aquests integristes pretenien exhibir per pobles i ciutats eren un atac frontal contra les llibertats individuals, i també una repugnant instrumentalització dels menors per a la difusió de propaganda ultradretana. Aquest cas, afortunadament rebutjat de forma gairebé unànime, ens ha de servir com a crit d'alerta contra una realitat que acostumem a enterrar en els abismes de la immediatesa: per més que creiem viure en un món més tolerant, per més que ens faci la sensació que les societats han avançat en el reconeixement de drets fonamentals, encara hi ha latències que ens adverteixen que determinats prejudicis són ben vius. Les pretensions d'aquesta associació no deixen de ser la viva imatge d'un problema que potser hem laminat, però en cap cas hem aconseguit eradicar. L'autobús potser no aconseguirà mostrar els seus missatges, però la lluita per prevenir-los no es pot aturar aquí, perquè massa sovint ens trobem amb la revifalla d'una manera d'entendre el món que atempta frontalment contra la convivència i el dret de cadascú a ser i viure com li doni la santíssima gana. Continua havent-hi individus que aposten per la uniformització total de la societat, per un concepte radicalment tradicional de la família i per una sexualitat basada únicament en la procreació. Encara hi ha qui se'n riu de l'altre pel seu amanerament, perquè se sent dona i no home, o senzillament perquè viu segons uns paràmetres, per a alguns, són antinaturals. Des d'una desconcertant superioritat moral, es creuen posseïdors d'una veritat que volen imposar sense manies. Però quan pretens que els altres siguin només com tu creus que han de ser, estàs essent reduccionista, prepotent i sí, feixista. «Els nens tenen penis, les nenes tenen vulva», diuen ells. Les nenes i nens saben el que tenen, estimats, i a elles i ells correspon la decisió de mantenir-ho o canviar-ho. Perquè, malgrat tot, malgrat vosaltres, són lliures.
