Quan es va inaugurar la plaça del Marquès de Camps, ja a fora de les vetustes muralles, era símbol de tot un creixement urbà que havia de deixar enrere aquell antilloança que s'havia dit de Girona, «ciutat somorta, mig esblaimada d'esvorancs pregons». Esvorancs a les muralles, sí, però també a les maneres de ser i de fer d'aquella ciutat que anava creixent poc a poc. La plaça va acollir un nucli comercial molt viu i a tocar el barri va venir-hi la celebració de l'estació del tren que es deia MZA i més tard també les estacions del carrilets d'Olot i Sant Feliu de Guíxols, com dos escolanets. A la nostra joventut del barri se'n deia l'Havana Petita i la patrona era la « Virgen del Cobre», com uns desitjos de fortunes que es començaven de perfilar; a una cantonada ho avalava, precisament, el Banc d'Espanya. L'any 1872 es va fer la primera urbanització de la plaça, tota una referència.
Un altre pas endavant el va marcar també aquesta plaça llavores de les entranyables festes de carrer, anys 40, com una cara amable d'un temps difícil. La festa de l'Havana Petita devia ser la més lluïda i generosa amb cobles i orquestres. Però el progrés va portat l'utilitari «siscents» i amb l'augment del trànsit la N-II va foragitar les recordades festes de carrer. A tot Girona es varen anar extingint.
La plaça del Marquès de Camps s'apunta un altre recordatori: la col·locació de l'escultura Foques, de Torres Monsó, any 1950, una iniciativa municipal; l'escultura va ser la primera que -a la modernitat- s'instal·lava a un espai públic i encapçalava una il·lustre sèrie que va anar continuant durant un temps, però inexplicablement altres ajuntaments no han continuat.
L'actualitat ens porta a contemplar un altre esdeveniment sense moure'ns de la mateixa plaça. Les notícies d'arreu estan marcades per una irrupció molt visible de la bicicleta a la vida ciutadana. Aquesta actualitat, que apressa i molt, fa moure urgentment ressorts i nervis urbans i constructius. A Girona aquesta qüestió es fa visible en una reforma important de la plaça del Marquès de Camps que ha posat molts gironins en expectació temerosa. L'indret, el projecte i les obres focalitzen una atenció que la ciutat atorga als ciclistes, tot regirant una plaça, cosa que no tothom ha acabat de comprendre. De fet, hem de donar un vot de confiança als usuaris de la bicicleta, que així se'ls facilita el seu trajecte i que esperem sabran agrair amb els seus comportaments de bon civisme, que han de ser molt millorats, fins ara. De la reforma de la plaça del Marquès de Camps esperem veure'n un bon resultat, que els usuaris de la bicicleta es facin mereixedors del cost de civilitat estètica i d'enrenou urbanístic que ha portat el seu inequívoc dret a una circulació segura i reconeguda.
Ara cal reflexionar degudament, que ningú perdi el cap ni els trucs, amb la necessitat dels carrils bici. Que no ens poséssim tots plegats, buscant espais, a eixamplar la plaça de les Castanyes, rebaixar la pujada de la Força o construir una rampa central a l'escalinata de la catedral. De moment, les foques s'han hagut d'apartar per no ser atropellades per uns ciclistes.
