El president Puigdemont s'ha felicitat que Europa hagi plantat cara per primera vegada a Espanya. D'aquesta manera saludava el president de la Generalitat les advertències de la Comissió de Venècia -organisme del Consell d'Europa- sobre la reforma de la llei del Tribunal Constitucional. L'eufòria de Puigdemont posa de manifest que la voluntat d'internacionalitzar la causa independentista no ha obtingut fins ara els resultats desitjats. D'altra banda la petició de la Comissió de Venècia al Govern espanyol que reconsideri alguns aspectes de la reforma significa que el PP tindrà un instrument més feble si pretén continuar usant el Constitucional per fer política. I és que el constitucionalisme és el que està carregant de raons els que qüestionen el mal anomenat règim del 78. Ha estat molt il·lustratiu que tot l'enrenou provocat per les advertències de l'organisme assessor del Consell d'Europa hagi coincidit amb la presa de possessió dels nous membres del Constitucional, que han estat escollits fruit d'un acord PP-PSOE. Com més minsa és la suma de les dues formacions més s'entesten a deixar fora la resta de partits del que haurien de ser els grans consensos d'estat. Sembla una contradicció defensar la independència del TC i no dissimular que la seva composició és la conseqüència d'un acord polític que, tot i majoritari, no té la voluntat de representar l'espectre més ampli possible. Mariano Rajoy va obrir la legislatura advertint que el desafiament secessionista era el principal problema d'Espanya, però les mesures que ha pres per fer-hi front en poden generar altres de més profunds. El Govern central ha arribat a la conclusió que li interessa un problema català que li serveixi per mirar de tapar tota la resta.
