Les enquestes són només això, sondejos que no tenen cap validesa absoluta ni abans de fer-se, ni mentre s'elaboren i, encara menys, quan es fan públiques. Són un simple retrat força difuminat de la realitat en un moment concret. Hi ha alguns polítics que les saben llegir molt bé per detectar certes tendències. En tots aquests anys de procés hi ha hagut algunes enquestes que han apuntat a la possibilitat que la confluència d'esquerres que s'estructura entorn de la figura de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, guanyés unes eleccions autonòmiques. Això té moltes probabilitats de no ser cert, tot i que indica que la plataforma, coalició o, com se li vulgui dir, podria obtenir un bon resultat. Com quasi sempre passa en política, apareix algú que posa les coses difícils i algú altre que és incapaç de tenir prou cintura per reconduir la situació. El primer és Albano-Dante Fachin (Podem) i els segons, tots aquells que busquen una aliança d'esquerres prou àmplia, on fins i tot podria entrar el PSC, per tenir alguna opció davant de la potent Esquerra d' Oriol Junqueras. He intentat entendre Fachin i no ho he aconseguit. La seva estratègia argumental és pròpia de qualsevol líder clàssic, sigui d'esquerres, de dretes o de centre. Parlar molt per no aclarir gairebé res, o res.
