La casualitat ha volgut que coincideixin el veredicte del judici contra Mas, Ortega i Rigau amb l'estrena de la pel·lícula Incerta glòria. El primer cop que vaig sentir a parlar del llibre de Joan Sales va ser per culpa de Joan German Schroeder, responsable de la dramatització radiofònica que en va emetre Catalunya Ràdio l'any 1987. Ha passat la vida! Jo tenia -només- 19 anys i ja no vivia amb els pares. Posàvem la ràdio, cadascú fent les seves coses, i escoltàvem la Margarida Minguillón, l' Enric Majó i tants altres actors dient les paraules de Sales i donant cos als seus personatges. En aquells temps m'acabaven d'expulsar de l'Institut. Per campanera (ehem) i llegia com una bèstia, tan desordenadament com ara. També per les emissores de ràdio -i per la seva programació- ha passat el temps. Vaig buscar el llibre i el vaig acabar tenint de vell. No sé de quina edició es tractava. Sé que ja no estava censurada perquè ho deia en algun lloc. Era el primer llibre escrit per un català que em semblava d'una universalitat inqüestionable. Ara ho ampliaria, perquè han passat trenta anys de lectures desendreçades i d'autors catalans universals n'he trobat molts més, enmig d'una panera plena de prescindibles. Per fi estem homologats!
Incerta glòria es va convertir en un cistell on tot el que m'explicaven a casa encaixava. La història a la menuda era una peça més d'aquell canemàs. Quin llibre! Tants anys després vam tenir la glòria d'un matí de novembre. I ara arriben les condemnes. No per legislar, sinó per preguntar. Quin món de mones, que diria Joan Sales. Confio que ara la glòria que vingui sigui certa.
