La república catalana

18.03.2017 | 01:28

Pel que sembla, els partits independentistes del Parlament català preparen en secret un text legal que permetrà la proclamació de la república en aquell territori sense donar-li temps al govern de l'Estat perquè l'impugni davant el Tribunal Constitucional i aquest el suspengui cautelarment un cop hi hagi constància de la seva existència en algun document oficial. Així descrita, l'operació sembla una mica rocambolesca però pel que es pot llegir en alguns mitjans s'està portant a terme amb total discreció i serietat per un grup de quatre diputats, un de l'abans anomenada Convergència, un altre d'Esquerra Republicana i dos de la CUP, als quals ha de sumar-se com a principal artífex de la iniciativa el jurista Carles Viver Pi-Sunyer, que va ser vicepresident del Tribunal Constitucional.

Del contingut d'aquest text supersecret se sap poc, excepte que en el seu article primer s'expressa que «Catalunya es constitueix en una república de dret, democràtica i social», i en una disposició final es condiciona l'entrada en vigor a la victòria del sí en un referèndum per la independència, que es farà -si el temps i l'autoritat competent no ho impedeixen- abans de la fi del pròxim mes de setembre. Condicionar l'eficàcia jurídica d'un text que representaria la separació definitiva d'un territori que forma part d'un altre Estat, a la celebració d'un referèndum que el govern d'aquest mateix Estat qualifica per endavant com a il·legal, sembla un salt en el buit però amb fre i marxa enrere. I més encara quan se'ns informa que el citat text clandestí serà aprovat en via d'urgència i a petició d'un grup parlamentari en el curs d'un ple ordinari qualsevol alterant sobre la marxa l'ordre del dia per no donar pistes als opositors.

Un nyap legal que s'habilitarà mitjançant la prèvia reforma del reglament parlamentari per la majoria sobiranista. Com tothom sap, la publicitat en el tràmit d'elaboració d'una norma és un requisit fonamental de la seva eficàcia, i en aquesta encara non nata s'amaguen deliberadament tots els passos de la gestació. De tal manera, que quan arriba la seva presentació en societat ja és una mossa desenvolupada i en condicions de decidir pel seu compte. És impossible predir el desenvolupament d'un procés en el qual s'ajunten elements passionals, legals i polítics tan variats, però de l'únic que estic segur és que mentre l'assumpte estigui en mans d'advocats (és a dir, es desenvolupi en el camp del debat jurídic) podem estar tranquils. Els advocats tendeixen a dilatar els assumptes i a embolicar-los mentre maniobren a favor de l'interès del seu client i del seu propi, però no disparen més que arguments.

El perill vindrà quan es trenqui greument la legalitat vigent per instaurar-ne una altra diferent. Des d'una perspectiva històrica, tots els intents de constituir a Catalunya una república ( Pau Claris el 1640, Macià i Companys durant el període republicà) van acabar de forma tràgica i no és desitjable que una cosa semblant es repeteixi. És una opinió personal, però potser es veuria amb més simpatia la causa sobiranista catalana si els seus valedors haguessin proposat una solució federal republicana per al conjunt de l'Estat, i no només per a ells.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema